DIA 19: WASHINGTON 1a PART

En teoria havíem de sortir de Chinatown amb el bus de les 7 del dematí, cosa que per a que això fos possible mos llevem a les 5:30 de la matinada, però el xurro bus no funciona i hem de tornar a l'estació de busos i canviar de bus. I natros amb les bicicletes. Crec que si haguéssem anat en bici fins a Washington haguéssem arribat abans, perquè 3 horetes de viatge vam acabar sent 7! Com si haguéssem anat al Niagara però en comptes d'una magnífica cascada, lo que vam vore van ser llamps i trons i com l'autobús de les 8, damunt, mos passava al davant.
De manera increïble vam aconseguir arribar a la ciutat del President d'Amèrica, que per a colmo s'agafa 5 setmanes de vacances.
Despleguem les bicis i notem com les articualcions es destensen i torna el reg sanguini a les cames. Amb el temps que hem perdut, ja ho veig, devorarem la ciutat!
Després de fitxar a l'alberg, que ens donen la mateixa habitació, i de menjar uns entrepans sortim joiosos a explorar Washington. Primera parada: la White House. Malauradament torna a ploure i ens comprem uns ponxos molt baratos a un xino que tenia una parada de roba. Eren tant baratos que els vam trobar cars quan, a l'obrir-los, vam veure que es tractaven de bosses de bassura de colors: Sergi de blau, i jo de groc. No van durar ni mitja tarda... però vam xalar un munt, vam vore el Monument a Washington, el Monument a Jefferson (el tercer President Americà), els veternas del Vietnam i de Korea, el Reflecting Pool, etc. Al tard anem a deixar les bicis a l'alberg i anem a fer una volta pel centre de la ciutat, on hi ha tot de restaurants i de botigues. Acabem menjant a un pur americà, on tenim que demanar una safata per emportar-mos part del sopar que no podem acabar-mos! No m'ho puc creure, és la segona vegada que Sergi no aconsegueix pulir un plat. Ha assegurat que no hi haurà una tercera vegada!

DIA 18: QUEENS

Pel dematí mestres esmorzem dubtem que fer, al final mos decidim per veure el Flushing Meadows Park. És un park molt gran que està al nord de Queens. I ens fa la sensació que s'ha de semblar al Central Park. Si mos haguéssem jugat una mà cada un, los tres mancos! Vam arribar en metro fins l'última parada que ens deixava a un extrem del parc i la idea era anar-lo pujant. Allò no era un parc, era un descampat! La reputació de Queens va caure en picat. Després de caminar una hora i pico intentant trobar la manera d'entrar al punyetero parque, los ànimos van començar a decaure. A punt de tocar fondo, Sergi comença a caminar cap algun punt inexacte de la carretera. Amb qüestió d'orientació Sergi molt poques vegades s'equivoca, i efectivament al cap d'un rato estavem caminant per una gespa verda al costat d'un llac. A mig camí vam parar per menjar unes pites d'amanida amb xampinyons que hem preparat al matí. Tot i així, el parc no acaba de convèncer.
A dalt de tot hi ha el més interessant: El camp de bèibol dels Mets, el complex esportiu de tenis USTA (on el dia 29 juga Rafa Nadal), etc.
Només eren les 4 de la tarda i el pare de Sergi estava cansat. La veritat és que hem caminat molt i natros tenim que preparar la maleta per demà anar a Washintong... així que per avui ja retirem!

DIA 17: PROSPECT PARK & BBQ

Avui deixem solet a l'Antònio, que rememore els dies de quan ell va vindre a l'any 73. Vol anar a vore la casa on va viure i alguna altra coseta que té en ment. Natros pel dematí aprofitem per passar fotos i descansar.
Després de dinar agafem les bicis i anem a donar una volta al parc que hi ha prop de casa: el Prospect Park. Amb bicicleta tot es veu diferent. Descobrim llocs preciosos. Més que un parc sembla un petit bosc, amb llacs i racons que fan que desconectis per una estona de l'atrafegada civilització neoyorkina. Si els neoyorkins no tinguessin aquests espais crec que no podrien sobreviure!
El pare de Sergi i natros que ja arribem de donar la volteta ens trobem quasi a la vegada al porticó de casa. Mos preparem per fer la barbacue. Com sempre, la bbq consta de carn i panotxes però aquest cop farem uns primentons a la brasa.

Dia 16: DOWNTOWN

Per variar comencen el dia anant al super, tenim que recarregar la nevera. Després d'esmorzar ens posem en marxa: el Pont de Brooklyn i el Downtown (o zona financera). Mentre fem el pont comencen a caure gotes, ja fa dies que el temps està tonto però preferim la pluja a la calor insoportable i enganxifosa de Manhattan. Fa molt gràcia perquè sovint es veuen grups escolars de jueus, tots amb els seus gorritos de capellanet i els cinturons amb cordons penjant. No sé què deu significar! Potser que ho busqui a internet.
Quan acabem de travessar lo pont ens refugiem a un petit parc del Civic Center, és com una zona de transició entre Chinatown i els petits barris i el Downtown. La pluja no remet així que continuem el nostre camí. Parem a fer un mos a "au bon pain" i anem a vore la zona zero. Avui no hi ha tanta policia com l'altre dia, però sí els mateixos turistes. Ens perdem una mica per la zona financera, i així li ensenyem a l'Antònio els megarascacels, la Borsa, l'edifici més antic del Downtown, el "Frances Tavern", etc. A l'hora de dinar anem al Seaport. Aquest centre comercial té una planta que es diu "food court", on hi ha tot de diferents estils de menjar per triar, i després et pots seure a unes taules de fusta que hi ha al fons de la gran sala, donant a un mirador molt especial: l'Skyline. El Sergi es demana un plat xino amb fideus i carn, l'Antònio uns nachos amb carn que no li agraden gaire, i jo un mejicano amb beans, arròs, nachos i salad... què bo! Quan acabem de dinar sortim fora al mirador i ens estirem a unes amaques. Això és vida!
Per la tarda agafem el metro que ens deixa a la Grand Central Station i admirem la grandiosa i brillant estació de metro i de bus, amb una enorme bandera americana penjant del sostre. Com que estem al carrer 42, no ens costa gens allargar-mos al Bryant Parc i al Times Sq. Comença a fer-se fosc i estem una mica cansants. Decidim que demà continuarem mostrant el que més ens ha agradat de Nova York.

Dia 15: ARRIBA EL PARE DEL SERGI

Ens aixequem aviat perquè l'Antònio, el pare del Sergi, arriba pel matí i l'anem a buscar a l'aeroport. Ja ens despedim del Gorka; ell passarà el dia a NY i per la tarda marxarà una altra vegada a Toronto i segurament que ja no ens trobarem en tot lo dia.
Agafem el metro per anar a l'aeroport però al baixar per agafar un bus que porta a l'aeroport i evitar agafar el tren que costa 5 dol·lars ens equivoquem, no sabem trobar la parada de bus i acabem agafant aquest tren que és l'únic que arriba a l'aeroport. En fi, enseguida trobem la terminal, per sort l'avió aterra molt ràpid i sembla que pronte sortirà sun pare, però en realitat ens esperem com a dos hores a que surti. Sergi ha preparat un cartell de benvinguda on posa: "BIENVENIDO MR. TUR. VUELO DELTA 95". La qüestió és que Sergi es passa les dos hores aguantant el cartellet i jo apretant el botó de vídeo de la càmara per si a la pròxima que s'obrin les portes és sun pare el que apareix, i no la resta d'humanitat. Lo graciós, quan ja teníem les mans insensibles d'aguantar coses, sun pare apareix per un altre costat. Ni vídeo, ni cartellet.
Passem per casa a deixar la maleta i sortim a veure el Skyline. És un bon lloc per portar els invitats la primera vegada. Després de veure el Promenade i el Brooklyn Bride Park anem a sopar al Schänker, i per fer més via Sergi s'inventa un "atajo" on peguem tres voltes i mitja més! El sopar guay, a més el suegro mos invita!
La veritat és que fer tantes hores d'avió es nota el jet lag. Sun pare de Sergi havia estat a NY feia més de vint anys, quan encara no estaven les Torres.

Dia 14: CENTRAL PARK PASSAT PER AIGUA

La idea d'avui era anar al Central Park amb les bicis i fer un picnic. Però pel dematí Sergi i Gorka han hagut d'anar en busca d'alguna tenda que vengués rodes de recanvi. I han arribat passat el migdia a casa, per sort amb les rodes arreglades. Com que hem esmorzat bé, no ha calgut fer dinar i perdre temps... a més, ens hem de reservar perquè a la nit volem fer barbacoa. El sol no ha aparegut en tot el dia i s'està més fresquet.
Hem sortit per la tarda de casa i hem anat al Central Park. Al costat hi ha un xiringuito on lloguen bicis, el Gorka n'agafa una i així els tres anem a passejar. Tot comença molt bé, com que ahir va ploure el parc fa olor a terra mullada. Sempre m'ha agradat molt esta oloreta, no sé perquè, però me recorda a Vilaplana. No som els únics que passegem, encara que de repent comença a tronar i a llampegar! Comencen a caure gotes com pedres i ens hem de refugiar sota uns arbres, el parc és tant frondós que quasi no ens cau pluja. De passada ens mengem una mica de fruita que hem portat de casa. Quan sembla que la pluja deixa de perdre força tornem a les bicis, la bici està llogada i pagada per tres hores i no és plan de perdre temps. En fi, la pluja no ha deixat de caure en tota l'estona i més d'una vegada hem hagut de parar per tornar-mos a amagar sota algun arbre. Quin dia!
Falta un quart d'hora per tornar les bicis a la botiga i clar, tornar-les un quart d'hora abans i així evitar la pluja del segle que es veia claríssim que cauria... era molt demanar. Doncs ens dirigim cap al Times Sq, suposo que pel veure'l plovent (és la única manera que ens faltava per veure!). I sí, sí! Ha caigut la pluja de segle. Tota la pluja que fa falta a Catalunya, pos en un rato ha caigut tota a Manhattan. Xopets ens anem cap a casa.
Per sopar tenim BBQ, carn i panotxes. Deliciós. Mos posem les botes. Això de tenir barbacoa triunfa un munt!
És la segona vegada que anem en bici pel Central Park i la tercera o més que entrem a caminar i encara no hem vist el parc en la seva totalitat. És immensament gran! No m'estranya que els neoyorkins estiguin tant contents del seu parc; jo diria que és lo millor de NY.

Dia 13: RELAX I SOPAR CHÉVERE

El Gorka ha marxat cap a Coney Island. Té plans per avui, veure la zona financera, el centre de Manhattan, etc. Com natros ja ho hem vist tot hem quedat en ell a les 9 de la nit a Greenwitch, per sopar al John's pizzeria. Per fer més agradable i original la ruta ha agafat la bici del Sergi. A ell li agrada molt anar en bici i així encara xalarà més.
El Sergi i jo hem passat el dia a casa. Ha sigut la primera vegada des de que estem a Nov York que fem la migdiada, i ens ha sentat genial! Per a variar, avui tamé fa moltíssim acalor, estem tocant els 100 graus farenheit, i mos estem derritint. Anar pel carrer mentre hi ha sol és un suicidi.
Cap a les 6 hem anat a comprar un altre llibre "La conspiración", el llibre que segueix al "Código Da Vinci". Aquest ha d'arribar a Barcelona, no penso fer l'avió de retorn sense cap llibre. Després hem anat a Chelsea Piers, encara no ho havíem vist. És un moll molt pijo on hi ha com un centre comercial però tot d'esports: bolera, gimnàs, tenis, golf, patinatge... rodejat de jets privats. Hem vist gent molt elegant (com si anéssin a una súperfesta de Cap d'Any) que entraven a un baixell. És un dels vaixells que Sergi i jo anirem a sopar amb el pack de l'helicòpter, regal de ma cosina Maria i Francesc. No sabia que s'hagués d'anar tant elegant! Jo tenia pensat posar-me un vestit negre normalet... hauré de buscar complements per donar el pego!

A les 9h mos hem reunit amb el Gorka al restaurant previst. Ens ha explicat tot el que ha fet, que no ha sigut poc! L'única cosa és que ha tingut un petit accident en la bici. Ell està bé però a la bici li han petat les 2 rodes. Sergi s'ha ficat una mica nerviós perquè només portem 15 dies en la bici, però no passa res, demà es van a buscar dues rodes més i cap problema! L'important és que no hagi sigut res més greu!

El sopar està molt bé. Ens demanem una pizza gran i una amanida per a tres. Semblava que hagués d'haver-ne molt però la veritat és que ha sigut justet. Així que anem a una pastisseria que té moltíssima fama entre els neoyorkins i, de rebot, els turistes: Magnolia Bakery.

Amb la panxa plena caminem fins Washigton Park. Hi ha un grup de gent tocant música i ens unim al rogle. Ens passem horeta i mitja fins que van acabar. Va ser molt diverti perquè improvitzaven molt i feien participar a la gent allí reunida. Ha sigut un vespre molt chévere!

Dia 12: RUTA TURÍSTICA AMB EL GORKA

Mos aixequem de tranquis i lo primer que fem és anar al súper perquè ens falten algunes coses per la casa, com servilletes, sucre, xampú... i algo per esmorzar. Com que tenim tot lo dia per endavant i fa tanta calor no hi ha pressa per sortir de casa. Tot i així cap a les 11 ja ens posem en marxa. Agafem el metro i baixem a Gran Central Station, és la millor parada quan arribes a Manhattan perquè quan surts fora a l'exterior no et queden dubtes de que definitivament estàs a Nova York. Et veus diminut sota la mirada de grans rascacels que t'envolten... la sensació és magnífica! La gran estació de metro i de trens està sempre vigilada per policies i per militars que, suposem, donen seguretat als propis neoyorkins.
Una vegada fora al carrer fem el 42 St fins arribar a la 5ª Avenida. El riu de gent és estressant que t'espenteja en totes direccions. Fem tota la 5ª Avenida fins el Central Park, bordejat per una vorera plena de carrosses de cavalls. No he estat mai al "Rocío" però imagino que deu ser una cosa així, carrosses faranduleres revestides amb roses i tapissos rojos. Buf!
Com que passem per davant del Rockeffeler Center, i jo vaig dir que sempre que passés pel Rockeffeler me compraria un prétzel, hem baixat a comprar-ne un. Així de passo, el Gorka ja ho veuria i provaria el millor prétzel d'USA. Mmmmm... és lo millor de NY!

També veiem el Times Square, a tope de gent. I és que ja és agost, i encara hi ha més turistes. Fins i tot sentim parlar català. Com que estem per la zona i són les 4h de la tarda decidim fer un geladet a "Stone Cold Ice". És molt divertit com serveixen el gelat dins d'un con de galeta, de repent tots els geladers es posen a cantar i a recitar com algun lema dels seus gelats. És molt graciós! Fa tanta però tanta calor que quan la cullereta de gelat arriba a la boca ja només és líquid.

Ja ben entrada la tarda vam agafar un bus que ens deixa a Union Square, veiem el petit park i continuem la ruta fins a Washigton Sq. Estem reventats però tanmateix ens allarguem amb bus fins a l'East Village i encara els peus ens arrosseguen fins veure un tros de Chinatown. a sigut un dia complet. De ben segur que avui dormim plans!
Per sopar, ja al barri de Brooklyn, ens demanem uns bocates al Subway; Com un Pan's a la americana.
Ah, avui fa un mes que estem a Nova York! El temps ha passat volant.. només mos queda algo més de 15 dies.

Dia 11: PLATJA A CONEY ISLAND. ARRIBA EL 1ER GUEST

Sembla que també fa bon dia... au pos, a la platja! Avui comença la marató d'invitats, amb el Gorka que arribarà a les 7 de la tarda. Tranquil·lament esmorzem i netegem la casa, així fins quan vingui sa mare de Sergi no caldrà tornar-la a tocar. Després preparem la motxil·la, despleguem les bicis i cap a Coney Island.
Baixem del metro una parada abans, d'aquesta manera passegem més ratet i mos podem parar a comprar el dinar a un lloc on fan menjar per emportar de lo més xic. Una vegada a la platja recorrem el "tablao" del passeig marítim; ara amb les bicis és molt més fàcil i divertit! I ja entrem a la platja. Ens posem quasi al davant que hi ha més moviment. Cada vegada ens sorprèn menys que la gent es banyi amb la roba posada! Lo dinar estava boníssim. Al cap d'un rato un núvol ha tapat lo sol i encara s'ha estat millor. És curiós, però és a la platja on sentim parlar més l'espanyol.
A mitja tarda ja hem recollit lo xiringuito i hem marxat a casa per esperar al Gorka. Ha tardat una mica en arribar i és que entre el tràfic i el lío del metros no era per a menos! Després d'ensenyar-li la casa i d'acomodar-se hem pensat anar al Promenade per veure l'Skyline i fer-ne fotos de nit. Hem baixat del metro al Brooklyn Heigh i hem anat caminant pel barri fins trobar amb el lloc que bUscavem: Schnack, un bar on fan les amburgueses més grans i suculentes de Brooklyn. El resturant era molt guapet i només es servien burguers i sandwiches. Mentre esperem el sopar demanem unes onions rings per fer boca.
Després de sopar, que tot estava molt bo, anem passejant fins el Promenade. Però ens equivoquem de camí i tardem més de lo esperat... la llarga passejada va molt bé per posar-mos al dia de les nostres vides, ara feia temps que no mos veiem, i la bona nit acompanya la convera. Ens sentem a un banc de la Promenade per contemplar l'Skyline. Són les dos de la nit i els rascacels del Dowtown encara tenen llum. És impossible que tanta gent encara estigui treballant, deu ser un truc per impresionar als turísties. Ens allarguem fins al Brooklyn Bridge Park, on hi ha una colla de jòvens fent el "botellón"! Quan ja creiem que és hora d'anar a dormir anem en busca d'una parada de metro que ens vagi bé per deixar-nos prop de casa. Cosa que a estes hores de la nit és una mica complicat perquè moltes entrades de metro estan tancades i buscar l'altra entrada és caminar bastant! Total, ha pogut passar perfectament una hora fins que hem trobat la parada oberta de la línia que buscavem, estem deshidratats i acalorats. Fa una calor terrible!! Només baixar ens comprem un botella de ice tea que dura menos que un sospir i esperem amb molta paciència que arribi el metro.
Per demà encara no hem dissenyat cap pla, ja ho pensarem mentre esmorzem un donuts glassejats que comprarem al súper.

Per cert, moltes felicitats a la Sussanna!! És el Sant de la germana del Sergi, la xica sexy de rojo de la boda! Sí, la que ballava tant bé!

Dia 10: LONG BEACH, A LES AFORES DE NY

Marxem a meitat matí per anar a Long Beach, una península llarga i estreta (com diria Fernando de l'Àguila: better) que hi ha ja fora de NY. Es pot arribar amb tren (que val 5 dòl·lars el viatge) o anar en metro però que ens deixa al barri de Rocaway, com que tenim bicis aquest ha sigut el nostre cas. Amb la línia A blava mos planem en 45 minuts a Rokaway, passant per la Baia de Jamaica. Durant el tragecte per la Baia, el metro va per sobre el mar a pocs metres de l'aigua, que sembla una bassa d'oli de color blau amb ànecs, cisnes i casetes unifamiliars que amés de garatge tenen amarradero. Per descomptat, això ja no és Nova York!

Només baixar del metro, un grupet de noies ens pregunten per les bicis... les trobaven estranyes i Sergi los hi ha fet una demostració. Ha plegat la seva bici per la meitat i totes han exclamat un: wowwww!! Ha sigut molt graciós! Amb el somriure als llavis ens hem endinsat a un barri molt selecte, massa potser. Tot de cases amb piscines, urbanitzacions particulars i clubs privats; semblava com si fins i tot passar pels carrers fos invair la seva intimitat. La majoria d'aquestes residències tenen accès a una platja privada.
Passem per un passeig molt llarg, de pedra, pel costat del mar. Però totalment desèrtic. Ni un xiringuito per comprar una bossa de patates, ni un flotador per als crios, ni res. De totes maneres descarreguem per pegar-mos un xapusón a la Baia i tornem a les bicis.
En busca d'un súper per comprar algo per dinar ens peguem una bona passejada. Al final trobem un super i un pizzeria. Comprem dos slice de pizza i una bossa de patates lays, com la campesina però amb gust de julivert! No han triunfat. I al final trobem la Long Beach. Ja es pot dir Long perquè el passeig és super llarg. Aturem el recorregut per dinar i banyar-mos. Llàstima que l'Atlàntic Beach està molt remogut i no mos podem banyar! Fa molta gràcia perquè els socorristes tenen la cadira i el parasol a sobre d'una muntanyeta de sorra.
I en fi, després de disfrutar de la platgeta i del solet que recarga d'energies, tornem a fer tot el camí de tornada, desfent i despedint-mos d'aquest illa que segur no hi tornarem.
Molts de records i una abraçada molt forta a Miguel i Sandra, que mos han dit que segueixen el bloc... i això ens fa estar molt contents i amb ganes de continuar escrivint. Que tingueu un bon estiu!