Dia 15: LA ZONA CERO

Avui sortim tardet de casa perquè hem de conestar mails, parlar en les germanes, i enllestir cosetes. Dinem a casa uns macarrons i després sortim disparats al Washington Sq Park a buscar unes claus que Sergi... va perdre ahir fent la migdiada (ho delata el zoom d'una foto que vam fer). Una noia ens va dir on podiem anar a preguntar pels objectes perduts, on podiem anar a fer còpies de claus, etc. l'enteniem molt bé (per sorpresa i alegria de la Bego) i és que era argentina, total que vam acabar despedint-mos en espanyol, ella estava molt emocionada perquè sun tio era de Castilla!

Mentre anavem en busca del lloc on es podien fer les còpies de claus més barates de la zona, recomanats per l'argentina, vam veure els carrers que rodejaven la New York University i la quantitat de bars i el moviment que hi havia. Aquí hi tornarem perquè ja entra a formar part del East Village, un dels barris de manhattan amb més vidilla i com diria la noia que ens deixa el pis "chévere".

Un cop les claus a la butxaca agafem bus direcció el Downtown, la zona financera, per veure la recent Zona Cero. Bastant devastador. Un clot enorme al mig d'un gran terreny de rascacels. Només es podia interpretar part del que devia ser sotano i mala herba, com si es tractés d'unes ruïnes romanes: roques en forma de mig murs, ferros i herba. Al voltant tot estava enreixat, i hi havien fotografies que mostraven el abans i el després, el treball dels bombers, l'ajuda humanitària, la desorientació de la gent, la consteranció del govern de Nova York, etc. ja no hi havien flors, ni postals, ni records.

Mentre avançem caminant i parlant sobre l'impacte de les Torres fem cap al moll on atraquen els vaixells pijos... abans però menjem un slid, un triangle de pizza. Fem cap al Winter Garden, on les seves vidrieres ens mostren una imatge més guapa de la Zona Cero. Està, o estava, just al darrera de les Torres, de manera que va digué sofrir molts danys quan la caiguda.

Decidim que podem anar en vaixell, un vaixell gratuït que va fins Staten Island i podem tornar mentre es fa de nit, així pdveuriem els grans rascacels plens de llumetes. Així que vam anar passejant per un moll de fusta, com un jardí amb flors i arbres anomenat Battery Park City, fins arribar a l'embarcació del Ferry. El Staten Island Ferry. El recorregut d'anada és cap al tard, amb molta boira, i el de tornada ja era fosc. Estem acompanyat d'un grup de japos molt simpàtics i que una japonesa molt xixaratxera ens donava conversació.

És bastant tard i tornem cap a casa. La Bego no sopa i se'n va a dormir i el Sergi sopa algo i es posa a internet un ratet.