Dia 23: APROFITANT L'ÚLTIM DIA DEL PASSE
Ens aixequem lo més aviat que podem i arribem tard a l'Estàtua de la Llibertat, lo raro és que fessem puntual! Tot i així arribem just per agafar el ferry (10$) que ens porta a l'Illa de l'Estàtua de la Llibertat i a Elli's Island. Primer hem baixat a Liberty Island, ens pensàvem que també podríem pujar a dalt l'Estàtua però es veu que des de l'11-S resta tancada i només es pot pujar fins a un primer nivell on hi ha una terrasseta... De totes maneras es hem arribat massa tard per agafar tiquet! Se veu que es reparteixen a primera hora i s'esgotant enseguida! L'illa és molt guapeta, amb gespa (que ens hem assegut per menjar la fruita) i amb una botiga de souvenirs... Les vistes de Manhattan son excelents. Després ens esperem per agafar el ferry cap a l'altra illa: Elli's Island. Aquesta és l'illa on tots els immigrants de fins als anys 40 havien de passar per poder entrar a Nova York: se'ls hi demanava el país d'origen, l'edat, l'estat de salut, l'estat econòmic.. i sempre se'ls deixava passar, excepte a l'època de la depresió que van vetar l'entrada a molts països. Passen uns videos molt emotius i hi ha molts de records per als familiars descendents. Un senyor gran, italià, es va posar a plorar en llegir una placa commemorativa. Aqui ens on de fet, a la peli Hitch el Will Smith porta a la noia a que trobi el registre d'un familiar seu.
Quan tornem a Manhattan anem a on vénen els tickets i preguntem per pujar a la terrassa de l'Estàtua de la Llibetat, perquè pel que es veu amb el passe que tenim no és vàlid, i ens diuen que a les 8 del dematí en dónen de gratis i que hi hem de ser puntuals perquè enseguida s'esgoten.
Ja és hora de dinar i Sergi vol un d'aquells falaffels que va veure ahir aprop de la Borsa. A mi m'apeteix un xinès: Lo Mein amb verdures (que són noodels, espaguetis xinos boníssims). Ens queda més aprop lo xino així que compro jo primer. Després anem a buscar lo falaffel però, ohhh..., avui és dissabte i no treballaven. Així que em menjo els espaguetis a uns bancs amb sombreta; Sergi prefereix esperar-se a trobar algo que li agradi.
Decidim anar al Empire State Building (14$) per pujar, per segona vegada, al mirador; aquesta vegada de dia. Abans Sergi troba el seu dinar a un kentucky: 2 hamburgueses, patacotas (si aqui les patates son més grans també!) i Mountain Dew (que és una beguda amb gas tipo 7up amb gust a llima). Sergi descobreix la beguda de la seva vida!
A l'entrada del Empire State (no sé si ho havíem dit però també li diuen l'Empty State Building perquè és un edifici buit per dins i la gent el critica dient això) posa que hi ha una cua de 90 a 120 minuts però decidim fer-la igualment. És l'últim dia del passe així que hem d'aprofitar. Per sort, fem una cua de mitja hora i enseguida arribem al mirador. Aquesta vegada també agafem el audio. La veritat és que de dia guanya molt! És molt més impactant perquè pots veure la gespa artifical que tenen alguns edificis al terrat i com la gent pren el sol imaginant, suposo, que estant a kilòmetres de la ciutat. La 5ª Avinguda es veu a tope de minúsculs taxis. I, en un dia clar com el d'avui, es pot veure el mar, el riu que separa Brooklyn de Queens, l'Estadi dels Yankees (del Bronx), l'amarradero on havia d'atracar el Titànic, l'edifici Dakota Building on van matar d'una bala a John Lenon a l'entrada de casa seva (on se veu que avui encara viu la seva dona; i també hi viuen molts altres famosos), etc. De nit és espectacular per la quantitat de llums que il·luminen Nova York però de dia... tot es veu més clar, i Nova York encara més.
Quan acabem al cap d'unes hores, volem anar a comprar aigua i algo per picar perquè decidim pujar a un vaixell del Downtown dura unes dues hores, i com l'altra vegada ens vam deshidratar esta vegada volíem estar preparats. Total, que entrem i comprem tot lo que necessitàvem i tot lo que no.
Carregats ens dirigim a fer el Tour Harbor Lights ("les llums del port"), és el vaixell que mos passejarà. Ha estat bé, les crispetes no valien res i les hem acabat llençant però el senyor que parlava se l'entenia molt bé (o això diu Sergi). Per trentamilena vegada hem fet fotos a l'SkyLine, a l'Estàtua de la Llibertat, etc. Mon riem perquè pobre del qui se les hagi de tragar totes!!
Anem cap a casa. A les nits poques vegades sopem; durant el dia tampoc mengem gaire, intentem fer la fruita i no menjar molta merdeta... tenim molts dies per provar-ho tot. Però aquí el menjar el cuinen diferent i caminem molt, suposo que això ens deu deixar una mica caos!
Quan tornem a Manhattan anem a on vénen els tickets i preguntem per pujar a la terrassa de l'Estàtua de la Llibetat, perquè pel que es veu amb el passe que tenim no és vàlid, i ens diuen que a les 8 del dematí en dónen de gratis i que hi hem de ser puntuals perquè enseguida s'esgoten.
Ja és hora de dinar i Sergi vol un d'aquells falaffels que va veure ahir aprop de la Borsa. A mi m'apeteix un xinès: Lo Mein amb verdures (que són noodels, espaguetis xinos boníssims). Ens queda més aprop lo xino així que compro jo primer. Després anem a buscar lo falaffel però, ohhh..., avui és dissabte i no treballaven. Així que em menjo els espaguetis a uns bancs amb sombreta; Sergi prefereix esperar-se a trobar algo que li agradi.
Decidim anar al Empire State Building (14$) per pujar, per segona vegada, al mirador; aquesta vegada de dia. Abans Sergi troba el seu dinar a un kentucky: 2 hamburgueses, patacotas (si aqui les patates son més grans també!) i Mountain Dew (que és una beguda amb gas tipo 7up amb gust a llima). Sergi descobreix la beguda de la seva vida!
A l'entrada del Empire State (no sé si ho havíem dit però també li diuen l'Empty State Building perquè és un edifici buit per dins i la gent el critica dient això) posa que hi ha una cua de 90 a 120 minuts però decidim fer-la igualment. És l'últim dia del passe així que hem d'aprofitar. Per sort, fem una cua de mitja hora i enseguida arribem al mirador. Aquesta vegada també agafem el audio. La veritat és que de dia guanya molt! És molt més impactant perquè pots veure la gespa artifical que tenen alguns edificis al terrat i com la gent pren el sol imaginant, suposo, que estant a kilòmetres de la ciutat. La 5ª Avinguda es veu a tope de minúsculs taxis. I, en un dia clar com el d'avui, es pot veure el mar, el riu que separa Brooklyn de Queens, l'Estadi dels Yankees (del Bronx), l'amarradero on havia d'atracar el Titànic, l'edifici Dakota Building on van matar d'una bala a John Lenon a l'entrada de casa seva (on se veu que avui encara viu la seva dona; i també hi viuen molts altres famosos), etc. De nit és espectacular per la quantitat de llums que il·luminen Nova York però de dia... tot es veu més clar, i Nova York encara més.
Quan acabem al cap d'unes hores, volem anar a comprar aigua i algo per picar perquè decidim pujar a un vaixell del Downtown dura unes dues hores, i com l'altra vegada ens vam deshidratar esta vegada volíem estar preparats. Total, que entrem i comprem tot lo que necessitàvem i tot lo que no.
Carregats ens dirigim a fer el Tour Harbor Lights ("les llums del port"), és el vaixell que mos passejarà. Ha estat bé, les crispetes no valien res i les hem acabat llençant però el senyor que parlava se l'entenia molt bé (o això diu Sergi). Per trentamilena vegada hem fet fotos a l'SkyLine, a l'Estàtua de la Llibertat, etc. Mon riem perquè pobre del qui se les hagi de tragar totes!!
Anem cap a casa. A les nits poques vegades sopem; durant el dia tampoc mengem gaire, intentem fer la fruita i no menjar molta merdeta... tenim molts dies per provar-ho tot. Però aquí el menjar el cuinen diferent i caminem molt, suposo que això ens deu deixar una mica caos!
posted by Acacha at
6:23 p. m.
0 Comentaris:
Publicar un comentario
<< Home