Dia 27: DE TRANQUIS

Hem sortit bastant aviat de casa per anar a una zona de Brooklyn que es diu Park Slope. En teoria uns del barris guapos de Brooklyn... En realitat, lo més diferent que hi havia era el bar on anava a esmorzar Jack Nickolson a la pel·lícula de "Mejor imposible". A la peli semblava més xulo perquè en l'actualitat ens ha semblat un bar de yankis en edat madura, una mica destartalat. Encara ens sorprèn que Nova York sigui tant deixada i la gent tant passota! Hem passejat per allí hem anat a fer uns panellets d'alls que ens recomanava una guia d'internet a un bar de la zona, a Smiling pizza.

Aquest matí feia una calor insoportable, i pobre Sergi sempre carregat amb la motxil·la. Hem decidit que amb aquesta calor no es podia anar enlloc; així que els plans d'avui que eren anar a la platja o a buscar unes bicis han quedat suspeses.

De camí a buscar el bus hem trobat un mercat de verdures on hem comprat 5 panotxes de panís per 2$. Com que el cel s'ha tapat farem una barbacoa! Aquí ho abrevien en BBQ, guay, no? Així que hem passat pel súper a comprar algo de carn i unes salses.

Sergi s'ha posat al jardí a fer la bbq que ha sortit deliciosa! Què bones són les panotxes a la brasa!

Per la tarda ja no hem sortit. Ens hem quedat a casa, a fer internet, llegir, mirar la tele (mirar, perquè lo que és entendre-la..) feien el show d'Opra, aquella que va regalar el dia del programa 1000 un cotxe a cadasquna de les persones que havia al public!

A la tele fan els mateixos programes que els que fan a Espanya: pel dematí una espècie d'Ana Rosa Quintana però en versió yanki. També fan juís públics per la tele. Hem vist la programació i lo dimecres (avui) fan CSI NY, i el dijous capítols repetits de Sin Rastro. Però lo més guapo són els shows de nit. El doble de Buenafuente al canal 14 (Jay Leno) i al canal 12 el doble de Crónicas Marcianas (David Letterman). Molt bons! I encara entenem algo!!

Dia 26: DE 14 ST A WEST VILLAGE.

Avui ha sigut un dia bastant dur. Hem arribat al 14 St on la Bego s'ha comprat el "Código Da Vinci" en Español, a la llibreria Lectorum, una de les poques llibreries espanyoles de NY. Ja tenim algo per a distreure a la xiqueta a les hores mortes! Després hem anat caminant fins a Union Square, on hem agafat menjar per emportar al "Garden of Eden" (una amanida del césar i uns rovellons saltejats amb espàrrecs verds). La botiga esta és un lloc ideal per als Gourmets! Tot de productes de menjar de primera categoria i de tot el món a preus... doncs bé, a preus de NY. Si fossim millonaris! pero no... Ens ho hem menjat al park d'Union Sq., a uns banquets amb sombra. La tarda ha sigut dura per a mi perquè m'ha fet molt mal de panxa i havia d'entrar cada dos per tres als lavabos del MacDonald's i altres llocs. Odio quan me passa això i ara feia temps que no em passava... segur que és el fast food! I amb aquesta calor tant insoportable... avui han anunciat que batríem el rècord de les temperatures altes, han dit 99º F. No es podia anar ni per la sombra, i a més les fumeres que surten de sota terra i els fums dels busos no han ajudat gaire.

Una vegada recuperada, Sergi m'ha portat a l' 'East Village a uns dels albergs on va estar la primera vegada que va venir a Nova York, el Chelsea Center East Side. I també hem anat a una botiga a preguntar pels preus d'unes bicis plegables! Estem pensant comprar-nos una bici, hi ha bastants parcs que és millor fer-los en bici i pel preu d'alquiler una uns quants des ja val la pena comprar-la! A més el piset de l'any que vé a barna serà una mica més gran! Guau.. mos perdrem en 40 metres!

Caminant, caminat fem cap a Chinatown, Little Litaly, Soho, i per fi (i mig arrossegant-mos) arribem a la zona chévere de Greenwich i West Village. Hagués estat bé quedar-mos a sopar per allí.. hi ha molt però que molt ambientillo del xulo. Però estàvem suats, empegats i los peus ja no mos responien.

Prenem l'acertada decisió d'anar-hi un altre dia nets i frescos per sopar i per disfrutar de l'ambient.

Dia 25: CINE A LA FRESCA: SUSPICTION

Els dilluns de juliol a Nova York són per anar al cine a la freca. Concretament, al Bryant Park. Un park de guays que té connexió inalàmbrica d'internet.

Hem dinat a casa i a les 4 hem marxat al Bryant Park per agafar lloc. Recomanen que hi vagis de 4 a 5 de la tarda per agafar un puesto que t'agradi. Ha sigut espectacular perquè quan hem arribat tota la gent estava rodejant el quadrat que forma el park esperant que donessin la senyal per entrar. La gent estava preparada amb les tovalles de picnic. La noia que parlava per micro ha donat la senyal que ja eren les 5 en punt i després de dir: oh, my God! Tots hem entrat en busca del puesto perfecte per veure la pel·lícula. Al centre i al fons del park hi ha una pantalla gegant preparada per als dilluns a la fresca.

Sergi s'ha tret el portàtil i jo un llibre que ja me l'he acabat. Hi havia una noia que repartia uns botlletins anunciant crispetes gratis. Cap a les 7 la gent ha començat a treure's el pica-pica.. i és que la peli començava quan es feia fosc (així estava anunciat). Natros hem tret l'ensaladilla ja calenteta i les torradetes amb formatge, les patates, i uns xips ahoy de xoxolata blanca. Sergi ha anat a buscar les crispetes i alguna cosa per veure. Les crispetes eren de pebre picant... a qui se li ocurreix desgraciar d'aquesta manera unes crispetes?

Amb tot i això encara no sabíem la peli que anavem a veure, sort que internet ens ho ha solucionat: Suspiction, una pel·lícula del 1941 de Hitchock. Cap a les 8:30, quan el sol ja s'havia amagat darrera els rascacels, ha començat la peli. Una sèrie de dibuixos animats també de l'època han encapçalat el film. Quan ha començat la pel·lícula, amb la típica música que introdueix les pelis als cines, tota la gent s'ha posat de peu i han començat a ballar i ha aplaudir amb la musiqueta... natros també ens hem aixecat a fer el pena... que no es digue que no mos integrem!

Ni Sergi ni jo havíem vist abans la peli i no estar malament. Llàstima que no ens vam enterar de gaire cosa per no dir de gens. Sort de les imatges de fondo... que feien intuir lo que passava. El dilluns que vinent faran Tiburón, al menys serà més entretinguda!

Ens hem estirat a la fresca i, tot i no entendre la peli, hem xalat molt.

Dia 24: FESTIVAL A LA 7ª AVENIDA

És diumenge. Els diumenges d'estiu es celebren a la ciutat de Nova York Festivals de barris. Avui n'hi ha un a East Side, a la 3ª anvinguda amb el 42 Street i el 54 Street. Hem fet bé en baixar a la 7ª avinguda perquè ens n'hem trobat una altra encara més xula. Abans però, ens hem hagut de desplaçar perquè una brigada policial ha desplegat un perímetre de seguretat a causa d'una amenaça de bomba. La gent no semblava preocupada així que natros tampoc li hem donat gran importància, però ens hem mantingut a distància... la 7ª avinguda ha sigut xulíssima. És una avinguda no gaire ampla, de manera que totes les paradetes es veien unides i es podia anar d'un costat de la vorera a l'altre molt fàcilment, puguent-ho veure tot. Hi havia molts hispans, cosa que a mi m'ha agradat. Una es sent més com a casa quan es pot comunicar a un país llunyà!

Per dinar Sergi s'ha demanat una salsitxa amb ceba i pebrot, i jo una panotxa a la brasa. Per beure hem regatejat dues llimonades per un total de 2$ cada una, quan valien 4$ cadascuna. I hem continuat passejant. M'he comprat per unes arrecades en forma d'estrella de color groc, llargues i fashions. I una pinza de cabell que m'ha agradat molt. Tot estava a 2$ i no podia desperdiciar l'oportunitat!

La 3ª avinguda no estava tant bé com l'altra, però també l'hem fet tot.
Cap a les 4 de la tarda hem anat al Central Park. Estava plegat de gent jove estirada a una zona permesa ja per estirar-se. Hi havia gent que jugava a pilota, n'hi havia que feien exercici o ioga, i gent en traje de bany prenent lo sol. Natros hem fet una horeta de migdiada.
Després hem anat a fer una volteta més per la 3ª avinguda i ja cap a casa. Avui li enviaré un mail a ma germana perquè és el seu Sant i aquest matí no hem pogut parlar per messenger. A veure si pronte trobem una targeta per telèfon i fem unes trucades!

Dia 23: APROFITANT L'ÚLTIM DIA DEL PASSE

Ens aixequem lo més aviat que podem i arribem tard a l'Estàtua de la Llibertat, lo raro és que fessem puntual! Tot i així arribem just per agafar el ferry (10$) que ens porta a l'Illa de l'Estàtua de la Llibertat i a Elli's Island. Primer hem baixat a Liberty Island, ens pensàvem que també podríem pujar a dalt l'Estàtua però es veu que des de l'11-S resta tancada i només es pot pujar fins a un primer nivell on hi ha una terrasseta... De totes maneras es hem arribat massa tard per agafar tiquet! Se veu que es reparteixen a primera hora i s'esgotant enseguida! L'illa és molt guapeta, amb gespa (que ens hem assegut per menjar la fruita) i amb una botiga de souvenirs... Les vistes de Manhattan son excelents. Després ens esperem per agafar el ferry cap a l'altra illa: Elli's Island. Aquesta és l'illa on tots els immigrants de fins als anys 40 havien de passar per poder entrar a Nova York: se'ls hi demanava el país d'origen, l'edat, l'estat de salut, l'estat econòmic.. i sempre se'ls deixava passar, excepte a l'època de la depresió que van vetar l'entrada a molts països. Passen uns videos molt emotius i hi ha molts de records per als familiars descendents. Un senyor gran, italià, es va posar a plorar en llegir una placa commemorativa. Aqui ens on de fet, a la peli Hitch el Will Smith porta a la noia a que trobi el registre d'un familiar seu.

Quan tornem a Manhattan anem a on vénen els tickets i preguntem per pujar a la terrassa de l'Estàtua de la Llibetat, perquè pel que es veu amb el passe que tenim no és vàlid, i ens diuen que a les 8 del dematí en dónen de gratis i que hi hem de ser puntuals perquè enseguida s'esgoten.

Ja és hora de dinar i Sergi vol un d'aquells falaffels que va veure ahir aprop de la Borsa. A mi m'apeteix un xinès: Lo Mein amb verdures (que són noodels, espaguetis xinos boníssims). Ens queda més aprop lo xino així que compro jo primer. Després anem a buscar lo falaffel però, ohhh..., avui és dissabte i no treballaven. Així que em menjo els espaguetis a uns bancs amb sombreta; Sergi prefereix esperar-se a trobar algo que li agradi.
Decidim anar al Empire State Building (14$) per pujar, per segona vegada, al mirador; aquesta vegada de dia. Abans Sergi troba el seu dinar a un kentucky: 2 hamburgueses, patacotas (si aqui les patates son més grans també!) i Mountain Dew (que és una beguda amb gas tipo 7up amb gust a llima). Sergi descobreix la beguda de la seva vida!

A l'entrada del Empire State (no sé si ho havíem dit però també li diuen l'Empty State Building perquè és un edifici buit per dins i la gent el critica dient això) posa que hi ha una cua de 90 a 120 minuts però decidim fer-la igualment. És l'últim dia del passe així que hem d'aprofitar. Per sort, fem una cua de mitja hora i enseguida arribem al mirador. Aquesta vegada també agafem el audio. La veritat és que de dia guanya molt! És molt més impactant perquè pots veure la gespa artifical que tenen alguns edificis al terrat i com la gent pren el sol imaginant, suposo, que estant a kilòmetres de la ciutat. La 5ª Avinguda es veu a tope de minúsculs taxis. I, en un dia clar com el d'avui, es pot veure el mar, el riu que separa Brooklyn de Queens, l'Estadi dels Yankees (del Bronx), l'amarradero on havia d'atracar el Titànic, l'edifici Dakota Building on van matar d'una bala a John Lenon a l'entrada de casa seva (on se veu que avui encara viu la seva dona; i també hi viuen molts altres famosos), etc. De nit és espectacular per la quantitat de llums que il·luminen Nova York però de dia... tot es veu més clar, i Nova York encara més.
Quan acabem al cap d'unes hores, volem anar a comprar aigua i algo per picar perquè decidim pujar a un vaixell del Downtown dura unes dues hores, i com l'altra vegada ens vam deshidratar esta vegada volíem estar preparats. Total, que entrem i comprem tot lo que necessitàvem i tot lo que no.
Carregats ens dirigim a fer el Tour Harbor Lights ("les llums del port"), és el vaixell que mos passejarà. Ha estat bé, les crispetes no valien res i les hem acabat llençant però el senyor que parlava se l'entenia molt bé (o això diu Sergi). Per trentamilena vegada hem fet fotos a l'SkyLine, a l'Estàtua de la Llibertat, etc. Mon riem perquè pobre del qui se les hagi de tragar totes!!
Anem cap a casa. A les nits poques vegades sopem; durant el dia tampoc mengem gaire, intentem fer la fruita i no menjar molta merdeta... tenim molts dies per provar-ho tot. Però aquí el menjar el cuinen diferent i caminem molt, suposo que això ens deu deixar una mica caos!

Dia 21: UNA MICA DE BROOKLYN

Sembla que volguéssim escapar del nostre gran i negre barri, però no és així. Sencillament que a Manhattan hi ha les primeres coses s'han de veure... En fi, avui anem a veure l'Aquarium. Per no agafar sempre el mateix metro, i perquè Sergi ja té ganes de canviar i agafar busos, anem en busca de dos busos que porten a Coney Island (on van fer els concerts l'altre dia). Només tardem hora i mitja en arribar però això sí hem vist l'avinguda de Coney Island, totalment igual a una altra avinguda. Avui la platja semblava fantàstica, llàstima que no portessem els banyadors perquè feia molt de solet i l'aigua estava de color blau!! Un altre dia! Entrem a l'Aquarium i sortim al cap d'unes dos hores. Només destacar unes morses enormes i pacífiques que jugaven, ens han agradat molt, i l'especta-culet de dos foques que feien posses. Vaja, res a envejar del de Barcelona.

No deixem perdre l'oportunitat d'agafar algo per dinar al Nathan's: el Sergi els famosos hot dogs que s'han resisti més d'una setmana -increïble- i jo una burguer beicon-queso, per compartir patates arissades i la "old fashion limonade"; que ens ho hem menjat al metro.

Baixem a Prospec on hi ha un jardí botànic: Brooklyn Botanical Garden. Aquest, res a comparar amb el de Londres.

Una mica decebuts amb la tria d'avui, però a la vegada satisfets perquè almenys hem vist algo relativament important de Brooklyn, ens anem cap a casa tot passant per un super. Tenim que trencar amb aquesta rutina!!

Dia 19: SEA ATRACTION

Sortim tardet de casa, avui no volem que sigui un dia gaire estressant. Agafem com sempre el metro fins la parada 42 St, on acte seguit pugem a un bus que porta el nom del carrer que farem: el 42. i que ens deixa al moll. Avui farem el tema de la nàutica. Comencem per visitar el "Intrepid", un portaavions americà de la segona guerra mundial. Ens hi passem unes 4 hores i és que és impresionant! A la superfície mostra tota una col·lecció d'avions que van participar a la segona guerra mundial, a Coreà o a Vietnam (aquells avions que veiem a les pelis..) i per dins són tres plantes de vaixell: mostren les càmbres on dormien els tripulants, les cabines dels capitans, les sales de mandos, els mapes nàuics... tot molt real. I és que ho conserven tal qual. També té una sala interactica amb còpies d'avions on pots pujar i fer-te una idea de la sensació que deu fer volar amb jets, supersònics, simuladors d'aterratge d'avions al portavions, etc. Fora d'aquest vaixell, fem cua per visitar el Submarí, un submarí autèntic de la guerra, on es conservaven les lliteres, els lavabos, la sala d'estar, el periscopi... això sí que va ser xulo!

Una vegada acabada la visita al Intrepid sortim a fer un mos i ràpidament agafem un passe de tres hores al Full Circle Line, un vaixell que dóna la volta sencera a l'illa de Manhattan i que només dura tres horetes... que semblaven sis! Una cocacola costava 4$ i natros sense aigua!

Deshidratats anem a buscar algo per veure i cap a casa, que avui fem pronte espressament perquè volem anar a sopar a un italià que ens han recomanat! El Vini & Olive. Tenien raó, el mejar molt bo però els platets massa petits. És l'unic lloc de tot Nova York que tot era petitet!!

Per a més inri, quan acabem anem a comprar al super fruita que ens faltava per al dia següent. I no vaig poder impedir a Sergi que fes un resopò.

Dia 15: LA ZONA CERO

Avui sortim tardet de casa perquè hem de conestar mails, parlar en les germanes, i enllestir cosetes. Dinem a casa uns macarrons i després sortim disparats al Washington Sq Park a buscar unes claus que Sergi... va perdre ahir fent la migdiada (ho delata el zoom d'una foto que vam fer). Una noia ens va dir on podiem anar a preguntar pels objectes perduts, on podiem anar a fer còpies de claus, etc. l'enteniem molt bé (per sorpresa i alegria de la Bego) i és que era argentina, total que vam acabar despedint-mos en espanyol, ella estava molt emocionada perquè sun tio era de Castilla!

Mentre anavem en busca del lloc on es podien fer les còpies de claus més barates de la zona, recomanats per l'argentina, vam veure els carrers que rodejaven la New York University i la quantitat de bars i el moviment que hi havia. Aquí hi tornarem perquè ja entra a formar part del East Village, un dels barris de manhattan amb més vidilla i com diria la noia que ens deixa el pis "chévere".

Un cop les claus a la butxaca agafem bus direcció el Downtown, la zona financera, per veure la recent Zona Cero. Bastant devastador. Un clot enorme al mig d'un gran terreny de rascacels. Només es podia interpretar part del que devia ser sotano i mala herba, com si es tractés d'unes ruïnes romanes: roques en forma de mig murs, ferros i herba. Al voltant tot estava enreixat, i hi havien fotografies que mostraven el abans i el després, el treball dels bombers, l'ajuda humanitària, la desorientació de la gent, la consteranció del govern de Nova York, etc. ja no hi havien flors, ni postals, ni records.

Mentre avançem caminant i parlant sobre l'impacte de les Torres fem cap al moll on atraquen els vaixells pijos... abans però menjem un slid, un triangle de pizza. Fem cap al Winter Garden, on les seves vidrieres ens mostren una imatge més guapa de la Zona Cero. Està, o estava, just al darrera de les Torres, de manera que va digué sofrir molts danys quan la caiguda.

Decidim que podem anar en vaixell, un vaixell gratuït que va fins Staten Island i podem tornar mentre es fa de nit, així pdveuriem els grans rascacels plens de llumetes. Així que vam anar passejant per un moll de fusta, com un jardí amb flors i arbres anomenat Battery Park City, fins arribar a l'embarcació del Ferry. El Staten Island Ferry. El recorregut d'anada és cap al tard, amb molta boira, i el de tornada ja era fosc. Estem acompanyat d'un grup de japos molt simpàtics i que una japonesa molt xixaratxera ens donava conversació.

És bastant tard i tornem cap a casa. La Bego no sopa i se'n va a dormir i el Sergi sopa algo i es posa a internet un ratet.

Dia 14: EL MIDTOWN

Avui sembla que ha sortit el sol, així que aprofitem per passar pel Pont de Brooklyn. Anem passejant per tot Fulton St fins arribar a un carrer molt comercial replet de botigues, xiringuitos per menjar, centres comercials com el famos Macy´s... estem al Brooklyn Heights (la zona alta, vaja), on hi ha tota una zona residencial de cases bones que van a parar al East River. El nostre primer objectiu del dia és veure el Sky Line. I així va ser. La part sur de l'illa de Manhattan s'aixeca amb grans edificis i rascacels (la zona financera) que semblen sortir del no res, al seu voltant: el cel. Una cosa impresionant! El bon temps permet fer unes fotos a la distància de l'Estàtua de la Llibertat i d'altres illes, que més endavant veurem de més aprop.

Comencem a fer el Pont de Brooklyn, d'aproximadament uns dos kilòmetres. Els cotxes passen per la part de baix i a uns metres per sobre d'ells un camí per als vianants, i per a les bicicletes! Hi ha bancs en tot el Pont... i és que no m'estranya, per què la cosa és que fa pujadeta! Això sí, també molt bonic!

Quan s'acaba el Pont ja estem a Manhattan, la zona es diu Civic Center, on hi ha edificis governamentals, edificis públics de Nova York, etc. però la idea és anar a ChinaTown, a dinar! Així que rapidet, rapidet pugem un tros de Broadway fins que girem a Canal St, és a dir Chinatown i, alehop, una brendada de brutícia, pudors, caos total i una aglomeració de gent van fer treure la gana a la Bego! Hi havien peixeteries xineses amb gats pul·lulant per dins, restaurants amb pollastres i altres animals més petits no identificables pejants a un mostrador (això és per atraure o per espolsar-se la clientela?), lo més complicat va ser trobar un lloc mínimament acceptable per no vomitar: era un súper de menjar xino fresc (carn, peix, pasta..) molt gran i xulo amb forma de nau que té dues entrades, una a cada carrer, amb la peculiaritat que cap a un dels extrems es servia menjar fet. Hi havien unes taules amb cadires per sentar-te i menjar allà mateix. En fi, després d'entrar i de sortir unes quanes vegades, i perquè ja eren les 4 de la tarda, vam decidir entrar. Bo no gaire, però molt baratet! Una fiambrera amb arròs, truita vegetal, pollo al limón i cerdo agridulce: 4$. Així llegit a primera vista sembla bo i tot... però les aparences enganyen amics! Les taules estaven totes ocupades per xinos vells que escupinyaven al terra sense miraments, són un geto dissimulat perquè quan uns acabaven de menjar i s'aixecaven, abans que natros arribessim a la taula, ja s'havien assegut uns altres xinos.. un bon home, ens va fer una senyal amb el cap i ens va prestar dues cadires on s'asseien ell i la seva senyora. Així que vam pugué dinar asseguts al costat dels lavavos, amb la fiambrera damunt les cames, i observant les escupinyades. Segi, que no té tants de miraments com jo, no l'ha trobat tant espantòs; no descata portar a sa mare a dinar allí, no m'oblidaré la càmara de fotos!

En fi, després de l'experiència (m'ha quedat clar que no tornaré) recupero el bon humor amb un bol de fruita boníssima caminant per Broadway i pel Soho, lloc que hem de repetir amb més profunditat. Arribem a Washington Sq i veiem la New York University i el Washington Sq Park on fem un descans sobre la gespa.

Mitja horeta més tard, vam agafar un bus que ens va portar per la Avenida de las Américas fins al Bryan Parc, on fan pelis a l'aire lliure i que hem pensat anar-hi algun dia. El parc està molt aprop del famós Times Sq. Com ja es feia fosc vam aprofitar per veure el Times Sq de nit i contemplar la lluminositat i l'energia d'aquell punt neuràlgic de la ciutat. Dels grans edificis s'alçaven originals cartells enormes i plens de color. Música, gent divertint-se, flashos de les càmares captant el moment... molt però que molt espectacular!

I cap a casa, que demà ens espera un altre dia intens.

Dia 13: NYC, Ja estem aquí!

Comencem les nostres vacances i la nostra lluna de mel a la ciutat de Nova York.Vivim a Brooklyn, al barri residencial de Clinton Hill al carrer 63 de Cambridge Place. Les cases són antigues i les típiques que tenen una escala que puja a la porta principal i un pis a la planta baixa al qual s'accedeix per sota l'escala; és la casa on estem. És un barri majoritàriament de negres, no hi ha gaires serveis però tenim un restaurant italià aprop i un súper ple de productes caducats... però tot i així ens sembla molt autènticament americà.

Primer esmorzaret lleuger: Pan turco amb humus i truita a la francesa, i un suc de fruites d'hivern.

Sortim de casa amb tot lo necesssari per passar el primer gran dia a la gran massana. La nostra intenció és anar caminant fins al Brooklyn Bridge i entrar així de forma triomfal a Manhattan però, a mig camí a l'arribar al campus de Brooklyn de la Long Island University, es posa a ploure i canviem els plans: Anar de museus.

Vam agafar la línia verda del subway a Nevins St en direcció al Metropolitan Museum... però com que som uns culs inquiets, finalment decidim parar a Grand Central Station. Aquesta és l'estació de trens més gran de Nova York, és impresionant i fasatuosa, hi ha fins i tot un restaurant especialitzat en ostres (oyster restaurant), també passegen grups de policia armada i militars.

Quan sortim a l'exterior ens quedem bocabadats... grans edificis ens tapen gairebé el cel, això ens indica que ja estem a Nova York! Una imatge increïble que guardem en fotos i en memòria. Estem al 42 st, un carrer rodejat de rascacels que semblen formar un tunel. En aquest carrer es troben: el Chrysler Buildings, les Nacions Unides, la New York Public library, Bryant Park i el Times Square.

Hora de dinar: entrem a un duane&reade i ens comprem una bossa de doritos amb sabor a all i una botella d'aigua.

Després ens vam dirigir al Metropolitan Museum però tampoc el vam visitar, vam decidir que el visitariem amb la New york pass. Així que vam caminar pel Central Park vam visitar el Belvedere, antic castell amb el seu llac, The Great Lawn. Aquí es fan els concerts gratuïts d'estiu. Acabem de traspassar el Parc i arribem al carrer Central Park West, carrer famós per les residències dels famosos. Agafem el bus per tornar al Midtown. A mig camí fem una aturada per veure el Lincoln Center (és la casa de la Metropolitan Opera). Vam decidr passajar pel Central Park South per tal d'arribar a la 5 ave i que la Bego pugués visitar, per fi, el Tiffani's. I hi vam entrar. La Bego va preguntar per dues arrecades, unes valien 191 $ i les altres només 6000$ (pensament de Sergi: per favor que se quede les primeres!).

A la 5 ave també vam visitar la Trump Tower. Donald Trump és un multimilionari famós als Estats Units i com podeu imaginar aquesta torre no s'està de cap luxe. Una mica més endavant entrem a la botiga de Disney i després de les fotos de rigor amb Mickey, Mini, Goofie i la dolenta dels 101 damatas, a la Bego li flaquejaven les cames... de cansansi acumulat.

Finalment, vam agafar un bus que ens portava a Union Square Parc per tal d'agafar el metro cap a casa. Però temptats per la gula entrem al Whole foods market, i ens gastem 19$ encara no sabem en què, lo cara que va NY!

Ja al barri de casa decidim anar a un súper que esperem que sigui més barat que el de Manhattan.. i el trobem! Però molt més guarro, amb menjar caducat, amb frikis comprant i tot i aquestes condicions ens gastem 60$ en.. menjar?? (mantequilla de cacahuete, humus, olives caducades, bossa de macarrons encetada, bossa XXXL de nachos amb la seva salsa de queso, mermelada de cireres confitades, beicon i pavo XL, ketchup, salsa de formatge chédar, salsa tomate, ah i algo saludable: un meló, dos tomates i platans).

Esgotats tornem a casa i no sabem si vam sopar.. demà sera un altre dia.