Dia 2 Agost: Boston. de Chinatown a Chinatown

Ens aixecat extraordinariament aviat (a les 5!) i arrosegant-nos de la son ens hem preparat per marxar a passar dos nits a Boston, Massasuchets. En un hora ens hem arreglat, i hem marxat a agafar el metro. Com no podia ser d'un altre manera, a la maravellosa parada de Fulton-Nassau el canvi de metro ha esta nefast! No trobabem on agafar la J i a sobre un neoyorqui una mica cabronet o sordo ens ha tornat a enviat en la direcció incorrecta. Rapidament hem ajustat l'estrategia hi hem agafat un altre linea... sort que hem sortit amb temps pq el final me hagut de correr per agafar el bus! Començem bé el dia! Carregats (vull dir carregat) amb les moxiles hem corregut, una mica d'exercici matuti i ja estem suats com uns tocins.

Com que ahir la Bego no es trobava gaire bé, ja patiem que el viatge no fos un desastre amb la marejona. Però era força comoda i amb una paradeta a un McDonalds en quatre horetes hem arribat a Boston. M'ha sorpres lo ràpid que s'entra a Boston. Una autopista et porta fins a la mateixa parada d'autobusos. Com a últim comentari de l'autobus, la forma de conduir del chino. A trompicones! anava fent acelerons tot el cami!

Un cop a Boston decidim caminar fins a l'hostel. Pél que hem vist al mapa, no és una ciutat gaire gran. I aixi és, en una mitja horeta hem arribat tot i que una micas destrossats pel pes de les moxiles. L' hostel és del Hostelling International, un grup internacional d'hostels per a joves als quals ja hi hem anat algún altre cop (a Amsterdam, Niça i Nimes). Este concretament és un hostel d'estiu al costat de la Universitat de Boston, el que ens fa pensar que no sigui una residencia d'estudiants a l'hivern.

A l'hostal, nos donan les claus, ens expliquen com funciona tot i despres de confirmar que no tenen descomptes per anar a veure el Red Soxs (es veu que fa temps que esta tot venut ja que l'any passat es van proclamar campeons!) anem a l'habitació. No es ta mal però te els llits separats i es tan blanca i austera que sembla una habitació d'hospital.

Despres de la habitual presa de posesió de l'habitació per part de la Bego, marxem a buscar un lloc per dinar. Però com que som una mica indecisos nomes tardem unas 2-3 horas en trobar un lloc. Sí! agafem el metro, ens perdem pels carrers serpentejosos del Downtown, comprem unes sabates a ALDO de rebaixes i finalment acabem dinant a les 5:30 a Boston Beer Works al barri de North End. És el nostre primer dinar a un bar de menjar típic america, amb teles retransmitin Sports i tot en conjunt molt yanqui. Ens demanem un Cambridge Hamburger amb bacó i una ensalada Country Chicken no se que més! Uns pedazo de plats... quin fart de mastegar carn amb l'hamburgesa. Com és habitual me farto menjant ja que la bego no pot acabar-se la seva part. Jo com un campió no deixo res.

Despres de la comilona. decidim anular la idea que teniem d'anar a buscar una pizza al famòs Regina de Boston. Demà potser.

Amb els estomacs plens decidim anar a Charlestown creuant el Charlestown Bridge (lògica americana!). Charlestown és un barrí ricachonet més de Boston mab la particularitat de que té uns molls on pots visitar el USS Constitution i el destructor de la WII USS Cassin Young. Aquest dos vaixells formen part del museu USS Constitution Museum. El "Old Ironsides", sobrenom del constitution pels seus costats replets de canons, és el vaixell més antic que encara flota de l'armada dels USA. Típicament americà aprofitar qualsevol oportunitat per fardar de la seva supremacia militar.

El passeig per CharlesTown forma part del Freedom Trail, cami que ens porta pels llocs on es va dur a terme la revolució que a base d'hosties (com si no!) va independitzar boston dels anglesos.

Ja fa una estona que la Bego esta cansada i ara li ha agafat torticulis al coll. Esgotats doncs. marxem cap a l'hostal. Agafem la linea verde de metro a North Station que ens porta a Kenmore la parada més propera a l'hostal. A Boston en Subway és diu el T i és més petit que a Barcelona i tot! Son quatre lineas de colors, la vermella, la tronja, la balva i la verda i funciona amb Tokens, es a dir unes monedetes que fiques a les maquines i te permeten entrar. Més que un metro, el subway és una especie de tren o tramvia soterrani, molt cuco i antic.

Al arribar a casa la Bego s'estira per a descansar i recuperar-se de les seves múltiples pupes i jo m'estic una estona a Internet, fent les fotos i aquesta bitacora. Demà més Boston!