Dia 5 d'agost: DIA INTERNACIONAL SENSE FOTOS
Cansats per la pallisa del viatge de tornada de Boston (a la 1h de la nit, que vam trobar retencions!) ens aixequem tant tard com la llum que entra per les persianes ens permet. Aproximadament les 11:30-12.
Tranquil·lament ens hem posat a arreglar la casa, duchar-nos, fer rentadores i preparar-nos un esmorzar amb fruites diverses, un esmorzar sà, per purgar els nostres pecats culinaris a Boston. També per fi hem aconseguit diners per utilitzar l'SkypeOut, i hem pogut parlar amb la Padrina i la mare de la Bego. La resta de la familia estava de parranda (la Cris!) o pintant la casa (lo sogre). La padrina s'ha emocionat al sentir-nos pel telefon i la mare de la Bego estava molt contenta. L'SkypeOut és la canya i hem parlat una horeta per un euro aproximadament.
Un cop preparats, ens disposem a continuar la nostra creuada en busca d'una bicicleta per la Bego. Ha estat un dels moments més autèntics de les vacances, el viatge que hem fet per Brooklyn tots dos muntats a la mateixa bicicleta i pedalejant per les avenides de Brooklyn. La gent ens saludaba o se'n reien divertits de la fila que fèiem, jo tirant del carro i la bego al darrera amb les cames penjant, a una bicicleta plegable més petita que les bicicletes normals. Llàstima de no haver fet cap video o foto!
Sí! i és que avui, per a descans dels aferrits lectors del blog i amics (que crec que són les mateixes persones), no hi han fotos! En tot el dia no hem agafat la càmara. Maria! Unes quantes fotos menys per veure ;-)
El nostre passejet per Brooklyn en busca d'una bici ha estat bastant poc fructífer. Només a servit per que entresim a 3 supermercats en busca d'efectiu (cash) per pagar els bitllets de metro mensuals. Com que necesitàvem uns 150$ dòl·lars i només teníem travels checks de 100 i uns 25 dòl·lars, a cada súper hem comprat alguna xorradeta i hem pagat amb un travel de 50! Trist, però estes són les tècniques dels turístes agarrats que visiten NY!
Un cop tenim prou cash tornem amb metro. El Sergi ha pogut comprovar que la bici plegable entra bé per les portes del metro, tot i que també a pogut comprovar que la peça de protecció que li falta a la cadena de la bici és un perill per als pantalons! Avui tocarà fer una altra rentadora!
Arribem a les tres a casa i truquem als pares de Sergi. Ha costat una miqueta perquè l'Antònio estava a l'ordinador i per fer que penjes per poder trucar... ha estat un xic complicat! Ja se sap, tecnologia i tercera edad no són compatibles! Hem pogut parlar amb els papes i ja hem començat a fer plans per a quan vinguin.
Després de la xerrada, ja és tardet i tornem a dinar a hores intempestives (les 5!). Avui hem hem fet una ColesLaw (típus l'ensalada del coronel del Kentucky) amb unas panotxes bullides. Un cop hem repostat marxem cap a Manhattan a veure si podem trobar alguna botiga més de bicis i a tornar els Xurro-Walkie-Talkies que vam comprar al Toys 'r' Us. Les bicycles stores estan tancades però el Toys 'R' Us està obert ja que es troba al centre turístic de NY: Times Square. Aquests dies d'agost Times Square està colapsat de turistes, i tots mirem envaladits les llums de neó.
Al Toys 'R' Us només ens permeten cambiar els walkies per un check de regal! Ala! És tota una experiència estar-se una hora i mitja a una botiga amb l'obligació de comprar alguna cosa!
Al sortir del Toys 'R' Us (ho prometo! No m'han pagat cap comissió per parlar tant d'ells), decidim que encara és massa aviat per tornar a casa i pensem que pot estar bé anar als Chelsea Piers. Els Chelsea Piers són uns antics molls del port de NY, reconvertits en centre d'esports i en centre d'oci nocturn. Però com sovint passa a New York, un plà es converteix en un altre en un obrir i tancar d'ulls! Ens passem amb la parada de busos i acabem al West Village!
El West Village, juntament amb el Greenwich Village no és mal lloc per anar a parar a l'hora de sopar. Aquesta zona és posiblement la zona de NY amb més vidilla a aquestes hores i amb una oferta gastronòmica impresionant (bakeries amb pastissets típics americans, pizzeries, delis, Paninis, indios, xinos, japonesos i fins i tot hem vist un etíope d'aquests on es menja amb les mans!). Hem apuntat un parell de llocs replets de gent on podem anar un altre dia: John's Pizzeria al Blecker Street i el Picolo Angolo a Hudson Street, que sembla molt adient per una cita (o com diuen aquí: una date!).
Nosaltres acabem fent un slice de pizza Hawaiana amb massa Siciliana (tipus Pizza Hut) al Abitinos i un Shawarma i un Sish Kabab a una restaurant molt petitet anomenat Mamoun's Falafel al carrer McDougal. Aquest carrer està ple de restaurants per sopar i segons he llegit aquí, hi va viure durant un temps el Bob Dylan.
Com passa sovint, a la Bego no li acaba d'entrar del tot los soparets lleugers que fem i acabo amb ració quasi-doble. Cansadets tornem a casa que demà ens espera el capítol enèssim de la recerca de bicicleta!
Fins i tot algunes pizzeries et permeten fer la teva comanda per Internet.
Tranquil·lament ens hem posat a arreglar la casa, duchar-nos, fer rentadores i preparar-nos un esmorzar amb fruites diverses, un esmorzar sà, per purgar els nostres pecats culinaris a Boston. També per fi hem aconseguit diners per utilitzar l'SkypeOut, i hem pogut parlar amb la Padrina i la mare de la Bego. La resta de la familia estava de parranda (la Cris!) o pintant la casa (lo sogre). La padrina s'ha emocionat al sentir-nos pel telefon i la mare de la Bego estava molt contenta. L'SkypeOut és la canya i hem parlat una horeta per un euro aproximadament.
Un cop preparats, ens disposem a continuar la nostra creuada en busca d'una bicicleta per la Bego. Ha estat un dels moments més autèntics de les vacances, el viatge que hem fet per Brooklyn tots dos muntats a la mateixa bicicleta i pedalejant per les avenides de Brooklyn. La gent ens saludaba o se'n reien divertits de la fila que fèiem, jo tirant del carro i la bego al darrera amb les cames penjant, a una bicicleta plegable més petita que les bicicletes normals. Llàstima de no haver fet cap video o foto!
Sí! i és que avui, per a descans dels aferrits lectors del blog i amics (que crec que són les mateixes persones), no hi han fotos! En tot el dia no hem agafat la càmara. Maria! Unes quantes fotos menys per veure ;-)
El nostre passejet per Brooklyn en busca d'una bici ha estat bastant poc fructífer. Només a servit per que entresim a 3 supermercats en busca d'efectiu (cash) per pagar els bitllets de metro mensuals. Com que necesitàvem uns 150$ dòl·lars i només teníem travels checks de 100 i uns 25 dòl·lars, a cada súper hem comprat alguna xorradeta i hem pagat amb un travel de 50! Trist, però estes són les tècniques dels turístes agarrats que visiten NY!
Un cop tenim prou cash tornem amb metro. El Sergi ha pogut comprovar que la bici plegable entra bé per les portes del metro, tot i que també a pogut comprovar que la peça de protecció que li falta a la cadena de la bici és un perill per als pantalons! Avui tocarà fer una altra rentadora!
Arribem a les tres a casa i truquem als pares de Sergi. Ha costat una miqueta perquè l'Antònio estava a l'ordinador i per fer que penjes per poder trucar... ha estat un xic complicat! Ja se sap, tecnologia i tercera edad no són compatibles! Hem pogut parlar amb els papes i ja hem començat a fer plans per a quan vinguin.
Després de la xerrada, ja és tardet i tornem a dinar a hores intempestives (les 5!). Avui hem hem fet una ColesLaw (típus l'ensalada del coronel del Kentucky) amb unas panotxes bullides. Un cop hem repostat marxem cap a Manhattan a veure si podem trobar alguna botiga més de bicis i a tornar els Xurro-Walkie-Talkies que vam comprar al Toys 'r' Us. Les bicycles stores estan tancades però el Toys 'R' Us està obert ja que es troba al centre turístic de NY: Times Square. Aquests dies d'agost Times Square està colapsat de turistes, i tots mirem envaladits les llums de neó.
Al Toys 'R' Us només ens permeten cambiar els walkies per un check de regal! Ala! És tota una experiència estar-se una hora i mitja a una botiga amb l'obligació de comprar alguna cosa!
Al sortir del Toys 'R' Us (ho prometo! No m'han pagat cap comissió per parlar tant d'ells), decidim que encara és massa aviat per tornar a casa i pensem que pot estar bé anar als Chelsea Piers. Els Chelsea Piers són uns antics molls del port de NY, reconvertits en centre d'esports i en centre d'oci nocturn. Però com sovint passa a New York, un plà es converteix en un altre en un obrir i tancar d'ulls! Ens passem amb la parada de busos i acabem al West Village!
El West Village, juntament amb el Greenwich Village no és mal lloc per anar a parar a l'hora de sopar. Aquesta zona és posiblement la zona de NY amb més vidilla a aquestes hores i amb una oferta gastronòmica impresionant (bakeries amb pastissets típics americans, pizzeries, delis, Paninis, indios, xinos, japonesos i fins i tot hem vist un etíope d'aquests on es menja amb les mans!). Hem apuntat un parell de llocs replets de gent on podem anar un altre dia: John's Pizzeria al Blecker Street i el Picolo Angolo a Hudson Street, que sembla molt adient per una cita (o com diuen aquí: una date!).
Nosaltres acabem fent un slice de pizza Hawaiana amb massa Siciliana (tipus Pizza Hut) al Abitinos i un Shawarma i un Sish Kabab a una restaurant molt petitet anomenat Mamoun's Falafel al carrer McDougal. Aquest carrer està ple de restaurants per sopar i segons he llegit aquí, hi va viure durant un temps el Bob Dylan.
Com passa sovint, a la Bego no li acaba d'entrar del tot los soparets lleugers que fem i acabo amb ració quasi-doble. Cansadets tornem a casa que demà ens espera el capítol enèssim de la recerca de bicicleta!
Fins i tot algunes pizzeries et permeten fer la teva comanda per Internet.
posted by Acacha at
9:09 a. m.
0 Comentaris:
Publicar un comentario
<< Home