Dia 4 d'agost: ADÉU BOSTON!

Últim dia a Boston! Ens hem aixecat i ens hem preparat per a deixar l'habitació lliure abans del "checkout" a les 11h. Abans el Sergi s'ha conectat a internet per veure si hi havia alguna novetat. Cap ni una! Com que els preus dels avions van pujant, el Sergi decideix comprar el bitllet d'avió per son pare: 735 $ del 15 al 24 d'agost, 9 dies i vol directe Barcelona-NY! Esperem que ja li sembli bé!

Repetim l'experiencia del dia anterior i tornem a esmorzar unes baggels. Aquest cop són dos Western i la Bego un tè. Durant l'esmorzar decidim que agafarem el T i anirem a visitar el barri de Beacon Hill, per a després tornar caminant cap a l'hostal a recollir les maletes tot i abans dinant a un restaurant italià recomenat per una guia d'internet. El T (subway de Boston) funciona amb unes monedes anomenades "Tokens" a 1,25$ cada moneda. El subway és molt antic i sembla més un tranvia d'aquells antics que circulaven per BCN en temps remots. Baixem a la parada de Park St que ens deixa al mateix Boston Common. Des d'aquí ens dirigim a Beacon Hill, on fent honor al seu nom, hem de pujar per un carrer amb força pendent. Segons la tònica dominant aquí a Boston, Beacon Hill és un altre barri residencial molt "cool" on segurament costa un ull de la cara tenir un piset.

No és ni migdia i ja començem a estar una mica cansats i inclús tenim son! Decidim tornar a repetir l'experiència i anar a la Frog's Pond o bassa de les granotes al parc de Boston Common. El Frog's Pond és una bassa sense profunditat amb una font on els nens de Boston i la Bego se refresquen! Si aquí a Boston també fa calor a l'estiu! Després de remullar-mos los peus, fem la primera, que no última, siestecilla del dia.

Un cop recuperats, i en un atac de locura consumista ens dirigim al Macy's de Boston. Sortosament per a les nostres butxaques les rebaixes d'agost no ens acaben de convèncer. Ja són les 14:30 i començem a tenir gana. Avui volem comprovar si és cert que hi ha un restaurant italià on, segons una guia d'internet, és gairabé impossible acabar-se els plats que et donen. El lloc és diu Vinny's T al 867 de Boylston St i sí podem confirmar que no ens hem pogut acabar un plat de pasta per dos. Em sembla recordar que és el primer cop que el Sergi és incapaç d'acabar-se un plat boníssim de pasta. Bill: 30,35$ Fettucini a la Carbonara i Calamari Friti per a dos.

A punt d'explotar, sortim a passejar pel barri de Fenway, que és on tenim l'hostal. Però com ja us havia avisat, avui estem cansats i com que ens anàvem arrosegant pel carrer, decidim fer una altra siestecita al Fenway Park. Una horeta a la sombreta i decidim caminar una mica més per acabar de fer la digestió. Imposible, 10 minuts més i tornem a estar cansats! Ens sentem a veure com los bostonians juguen a bèisbol. Boston aquest any està en plena locura beisbolística perquè l'equip local, els Red Sox, són els actuals campions del món (sí! només participen equips americans i algun canadenc i ja és un campionat del món! Estos americans.. és creuen lo centre de l'univers).

Després d'intentar explicar sense gaire èxit a la Bego com funciona el bèisbol, passejem pel barri de Brookline, on hi ha els hospitals i els campus de Harvard de medicina. Seguint la tònica a Boston tot molt monumental, arreglat, net i boniquet. Tornem a l'hostal a buscar les maletes no sense abans passar per l'estadi dels Red Sox, al Fenway Park. L'estadi no és gaire gran, i és que la ciutat de Boston és tota ella una ciutat molt recullideta on només hi viuen unes 600.000 persones.

Carregats amb les maletes agafem el metro de Boston per últim cop i ens dirigim a la terminal de busos de South Station, on agafarem el Fung Wha bus que ens portara del Chinatown de Boston, al Chinatown de NY. Algú es pot preguntar, per què no hem escrit res de Chinatown de Boston estos dies? no us ho imagineu? la Bego no ha volgut ni sentir-ne parlar!

Durant l'autobús el Sergi es fa una pregunta... on estava l'estadi de bàsquet dels Boston Celtics? Haurem de tornar un altre cop a Boston per trobar-lo?.

Avui és l'aniversari de la germana de la Bego, Moltes Felicitats Cristina!!! 20 estirades d'orella i una abraçada enorme des de Boston a Vilaplana!