Dia 8: BRYANT PARK PASSAT PER AIGUA

Ui.... fa un dia gris i amenaçador. Sense paraigües i sense jaqueta anem a la Columbia University. Com sempre ple de gent. Me trobo a gust perquè per esmorzar m'he près un cafè en llet i un crusant, me recorda a algo. Sergi cada vegada és més neoyorkí i es pren una baggel de truita, formatge i ham amb un suc de taronja. La Universitat és molt gran i xula, però no tant com la de Harvard! Fem fotos a la famosa escalinata i a les Lybraries. Aquí també hi ha estudiant, i com a totes les universitats el bar està ple.
Sergi se'n recorda que prop d'aquí hi ha una botiga de Delicattesses que es diu Zabars. I com no, anem a la seva recerca. Tenen moltes coses guapes i els preus no estan tant malament. Vos podeu creure que lo que més m'apetia (i que vaig comprar) va ser una barra de pa, xoriço i olives. Sergi no entèn com en la quantitat de pans diferents que hi ha a la botiga vagi a comprar una barra de quart típica! I és que no entèn que després d'un mes també m'apeteix, per una vegada, algo que conegue. Vam comprar formatge blau i brie, i pollastre alàs d¡per dinar. La veritat és que era la mitat d'un pollastre alàs a preu d'un de sencer, i era en tomata!! Los americans no saben viure sense posar mescles de sabors a les coses. En un pa en tomata se moririen de la risa!
Per dinar anem al Bryant Park, encar falten dues hores per que obrin el parc i la gent pugui entrar a estirar el pícnic, però així tenim temps de dinar tranquil·lament a unes tauletes. Cap a les 4 Sergi se'n va a un Duane&Reade a revelar unes fotos que volem enviar com de postals. Total, que es van fer les 5 de la tarda i van obrir el parc. Tota la gent entra corrents per agafar un bon puesto, i jo sola corrents amb la motxil·la, la bossa, el bolso i la càmara de fotos en busca d'un trosset de gespa. Una vegada parat el xiringuito me començo a preocuparmper Sergi, fa més de mitja hora que ha marxat. Com que no arribava i sabia que no passava res, me poso a llegir. Al cap d'una horeta arriba Sergi amb un prétzel que em va anar a buscar al Rockefeler Centre, unes begudes i les fotos revelades! Quin home que tinc!!
encar falten hores perquè comenci la peli i Sergi treu el portàtil i jo el llibre. Xategem amb el Francesc, amb la Cinta, amb el Marc i amb el Gorka. I just abans de la peli, comença a girar-se un vent inesperat acompanyat de gotes d'aigua! Comença a ploure i els que no anavem preparats vam haver de desmontar el xiringuito. Corrents cap al metro i a sopar a casa!