DIA 19: WASHINGTON 1a PART

En teoria havíem de sortir de Chinatown amb el bus de les 7 del dematí, cosa que per a que això fos possible mos llevem a les 5:30 de la matinada, però el xurro bus no funciona i hem de tornar a l'estació de busos i canviar de bus. I natros amb les bicicletes. Crec que si haguéssem anat en bici fins a Washington haguéssem arribat abans, perquè 3 horetes de viatge vam acabar sent 7! Com si haguéssem anat al Niagara però en comptes d'una magnífica cascada, lo que vam vore van ser llamps i trons i com l'autobús de les 8, damunt, mos passava al davant.
De manera increïble vam aconseguir arribar a la ciutat del President d'Amèrica, que per a colmo s'agafa 5 setmanes de vacances.
Despleguem les bicis i notem com les articualcions es destensen i torna el reg sanguini a les cames. Amb el temps que hem perdut, ja ho veig, devorarem la ciutat!
Després de fitxar a l'alberg, que ens donen la mateixa habitació, i de menjar uns entrepans sortim joiosos a explorar Washington. Primera parada: la White House. Malauradament torna a ploure i ens comprem uns ponxos molt baratos a un xino que tenia una parada de roba. Eren tant baratos que els vam trobar cars quan, a l'obrir-los, vam veure que es tractaven de bosses de bassura de colors: Sergi de blau, i jo de groc. No van durar ni mitja tarda... però vam xalar un munt, vam vore el Monument a Washington, el Monument a Jefferson (el tercer President Americà), els veternas del Vietnam i de Korea, el Reflecting Pool, etc. Al tard anem a deixar les bicis a l'alberg i anem a fer una volta pel centre de la ciutat, on hi ha tot de restaurants i de botigues. Acabem menjant a un pur americà, on tenim que demanar una safata per emportar-mos part del sopar que no podem acabar-mos! No m'ho puc creure, és la segona vegada que Sergi no aconsegueix pulir un plat. Ha assegurat que no hi haurà una tercera vegada!

DIA 18: QUEENS

Pel dematí mestres esmorzem dubtem que fer, al final mos decidim per veure el Flushing Meadows Park. És un park molt gran que està al nord de Queens. I ens fa la sensació que s'ha de semblar al Central Park. Si mos haguéssem jugat una mà cada un, los tres mancos! Vam arribar en metro fins l'última parada que ens deixava a un extrem del parc i la idea era anar-lo pujant. Allò no era un parc, era un descampat! La reputació de Queens va caure en picat. Després de caminar una hora i pico intentant trobar la manera d'entrar al punyetero parque, los ànimos van començar a decaure. A punt de tocar fondo, Sergi comença a caminar cap algun punt inexacte de la carretera. Amb qüestió d'orientació Sergi molt poques vegades s'equivoca, i efectivament al cap d'un rato estavem caminant per una gespa verda al costat d'un llac. A mig camí vam parar per menjar unes pites d'amanida amb xampinyons que hem preparat al matí. Tot i així, el parc no acaba de convèncer.
A dalt de tot hi ha el més interessant: El camp de bèibol dels Mets, el complex esportiu de tenis USTA (on el dia 29 juga Rafa Nadal), etc.
Només eren les 4 de la tarda i el pare de Sergi estava cansat. La veritat és que hem caminat molt i natros tenim que preparar la maleta per demà anar a Washintong... així que per avui ja retirem!

DIA 17: PROSPECT PARK & BBQ

Avui deixem solet a l'Antònio, que rememore els dies de quan ell va vindre a l'any 73. Vol anar a vore la casa on va viure i alguna altra coseta que té en ment. Natros pel dematí aprofitem per passar fotos i descansar.
Després de dinar agafem les bicis i anem a donar una volta al parc que hi ha prop de casa: el Prospect Park. Amb bicicleta tot es veu diferent. Descobrim llocs preciosos. Més que un parc sembla un petit bosc, amb llacs i racons que fan que desconectis per una estona de l'atrafegada civilització neoyorkina. Si els neoyorkins no tinguessin aquests espais crec que no podrien sobreviure!
El pare de Sergi i natros que ja arribem de donar la volteta ens trobem quasi a la vegada al porticó de casa. Mos preparem per fer la barbacue. Com sempre, la bbq consta de carn i panotxes però aquest cop farem uns primentons a la brasa.

Dia 16: DOWNTOWN

Per variar comencen el dia anant al super, tenim que recarregar la nevera. Després d'esmorzar ens posem en marxa: el Pont de Brooklyn i el Downtown (o zona financera). Mentre fem el pont comencen a caure gotes, ja fa dies que el temps està tonto però preferim la pluja a la calor insoportable i enganxifosa de Manhattan. Fa molt gràcia perquè sovint es veuen grups escolars de jueus, tots amb els seus gorritos de capellanet i els cinturons amb cordons penjant. No sé què deu significar! Potser que ho busqui a internet.
Quan acabem de travessar lo pont ens refugiem a un petit parc del Civic Center, és com una zona de transició entre Chinatown i els petits barris i el Downtown. La pluja no remet així que continuem el nostre camí. Parem a fer un mos a "au bon pain" i anem a vore la zona zero. Avui no hi ha tanta policia com l'altre dia, però sí els mateixos turistes. Ens perdem una mica per la zona financera, i així li ensenyem a l'Antònio els megarascacels, la Borsa, l'edifici més antic del Downtown, el "Frances Tavern", etc. A l'hora de dinar anem al Seaport. Aquest centre comercial té una planta que es diu "food court", on hi ha tot de diferents estils de menjar per triar, i després et pots seure a unes taules de fusta que hi ha al fons de la gran sala, donant a un mirador molt especial: l'Skyline. El Sergi es demana un plat xino amb fideus i carn, l'Antònio uns nachos amb carn que no li agraden gaire, i jo un mejicano amb beans, arròs, nachos i salad... què bo! Quan acabem de dinar sortim fora al mirador i ens estirem a unes amaques. Això és vida!
Per la tarda agafem el metro que ens deixa a la Grand Central Station i admirem la grandiosa i brillant estació de metro i de bus, amb una enorme bandera americana penjant del sostre. Com que estem al carrer 42, no ens costa gens allargar-mos al Bryant Parc i al Times Sq. Comença a fer-se fosc i estem una mica cansants. Decidim que demà continuarem mostrant el que més ens ha agradat de Nova York.

Dia 15: ARRIBA EL PARE DEL SERGI

Ens aixequem aviat perquè l'Antònio, el pare del Sergi, arriba pel matí i l'anem a buscar a l'aeroport. Ja ens despedim del Gorka; ell passarà el dia a NY i per la tarda marxarà una altra vegada a Toronto i segurament que ja no ens trobarem en tot lo dia.
Agafem el metro per anar a l'aeroport però al baixar per agafar un bus que porta a l'aeroport i evitar agafar el tren que costa 5 dol·lars ens equivoquem, no sabem trobar la parada de bus i acabem agafant aquest tren que és l'únic que arriba a l'aeroport. En fi, enseguida trobem la terminal, per sort l'avió aterra molt ràpid i sembla que pronte sortirà sun pare, però en realitat ens esperem com a dos hores a que surti. Sergi ha preparat un cartell de benvinguda on posa: "BIENVENIDO MR. TUR. VUELO DELTA 95". La qüestió és que Sergi es passa les dos hores aguantant el cartellet i jo apretant el botó de vídeo de la càmara per si a la pròxima que s'obrin les portes és sun pare el que apareix, i no la resta d'humanitat. Lo graciós, quan ja teníem les mans insensibles d'aguantar coses, sun pare apareix per un altre costat. Ni vídeo, ni cartellet.
Passem per casa a deixar la maleta i sortim a veure el Skyline. És un bon lloc per portar els invitats la primera vegada. Després de veure el Promenade i el Brooklyn Bride Park anem a sopar al Schänker, i per fer més via Sergi s'inventa un "atajo" on peguem tres voltes i mitja més! El sopar guay, a més el suegro mos invita!
La veritat és que fer tantes hores d'avió es nota el jet lag. Sun pare de Sergi havia estat a NY feia més de vint anys, quan encara no estaven les Torres.

Dia 14: CENTRAL PARK PASSAT PER AIGUA

La idea d'avui era anar al Central Park amb les bicis i fer un picnic. Però pel dematí Sergi i Gorka han hagut d'anar en busca d'alguna tenda que vengués rodes de recanvi. I han arribat passat el migdia a casa, per sort amb les rodes arreglades. Com que hem esmorzat bé, no ha calgut fer dinar i perdre temps... a més, ens hem de reservar perquè a la nit volem fer barbacoa. El sol no ha aparegut en tot el dia i s'està més fresquet.
Hem sortit per la tarda de casa i hem anat al Central Park. Al costat hi ha un xiringuito on lloguen bicis, el Gorka n'agafa una i així els tres anem a passejar. Tot comença molt bé, com que ahir va ploure el parc fa olor a terra mullada. Sempre m'ha agradat molt esta oloreta, no sé perquè, però me recorda a Vilaplana. No som els únics que passegem, encara que de repent comença a tronar i a llampegar! Comencen a caure gotes com pedres i ens hem de refugiar sota uns arbres, el parc és tant frondós que quasi no ens cau pluja. De passada ens mengem una mica de fruita que hem portat de casa. Quan sembla que la pluja deixa de perdre força tornem a les bicis, la bici està llogada i pagada per tres hores i no és plan de perdre temps. En fi, la pluja no ha deixat de caure en tota l'estona i més d'una vegada hem hagut de parar per tornar-mos a amagar sota algun arbre. Quin dia!
Falta un quart d'hora per tornar les bicis a la botiga i clar, tornar-les un quart d'hora abans i així evitar la pluja del segle que es veia claríssim que cauria... era molt demanar. Doncs ens dirigim cap al Times Sq, suposo que pel veure'l plovent (és la única manera que ens faltava per veure!). I sí, sí! Ha caigut la pluja de segle. Tota la pluja que fa falta a Catalunya, pos en un rato ha caigut tota a Manhattan. Xopets ens anem cap a casa.
Per sopar tenim BBQ, carn i panotxes. Deliciós. Mos posem les botes. Això de tenir barbacoa triunfa un munt!
És la segona vegada que anem en bici pel Central Park i la tercera o més que entrem a caminar i encara no hem vist el parc en la seva totalitat. És immensament gran! No m'estranya que els neoyorkins estiguin tant contents del seu parc; jo diria que és lo millor de NY.

Dia 13: RELAX I SOPAR CHÉVERE

El Gorka ha marxat cap a Coney Island. Té plans per avui, veure la zona financera, el centre de Manhattan, etc. Com natros ja ho hem vist tot hem quedat en ell a les 9 de la nit a Greenwitch, per sopar al John's pizzeria. Per fer més agradable i original la ruta ha agafat la bici del Sergi. A ell li agrada molt anar en bici i així encara xalarà més.
El Sergi i jo hem passat el dia a casa. Ha sigut la primera vegada des de que estem a Nov York que fem la migdiada, i ens ha sentat genial! Per a variar, avui tamé fa moltíssim acalor, estem tocant els 100 graus farenheit, i mos estem derritint. Anar pel carrer mentre hi ha sol és un suicidi.
Cap a les 6 hem anat a comprar un altre llibre "La conspiración", el llibre que segueix al "Código Da Vinci". Aquest ha d'arribar a Barcelona, no penso fer l'avió de retorn sense cap llibre. Després hem anat a Chelsea Piers, encara no ho havíem vist. És un moll molt pijo on hi ha com un centre comercial però tot d'esports: bolera, gimnàs, tenis, golf, patinatge... rodejat de jets privats. Hem vist gent molt elegant (com si anéssin a una súperfesta de Cap d'Any) que entraven a un baixell. És un dels vaixells que Sergi i jo anirem a sopar amb el pack de l'helicòpter, regal de ma cosina Maria i Francesc. No sabia que s'hagués d'anar tant elegant! Jo tenia pensat posar-me un vestit negre normalet... hauré de buscar complements per donar el pego!

A les 9h mos hem reunit amb el Gorka al restaurant previst. Ens ha explicat tot el que ha fet, que no ha sigut poc! L'única cosa és que ha tingut un petit accident en la bici. Ell està bé però a la bici li han petat les 2 rodes. Sergi s'ha ficat una mica nerviós perquè només portem 15 dies en la bici, però no passa res, demà es van a buscar dues rodes més i cap problema! L'important és que no hagi sigut res més greu!

El sopar està molt bé. Ens demanem una pizza gran i una amanida per a tres. Semblava que hagués d'haver-ne molt però la veritat és que ha sigut justet. Així que anem a una pastisseria que té moltíssima fama entre els neoyorkins i, de rebot, els turistes: Magnolia Bakery.

Amb la panxa plena caminem fins Washigton Park. Hi ha un grup de gent tocant música i ens unim al rogle. Ens passem horeta i mitja fins que van acabar. Va ser molt diverti perquè improvitzaven molt i feien participar a la gent allí reunida. Ha sigut un vespre molt chévere!

Dia 12: RUTA TURÍSTICA AMB EL GORKA

Mos aixequem de tranquis i lo primer que fem és anar al súper perquè ens falten algunes coses per la casa, com servilletes, sucre, xampú... i algo per esmorzar. Com que tenim tot lo dia per endavant i fa tanta calor no hi ha pressa per sortir de casa. Tot i així cap a les 11 ja ens posem en marxa. Agafem el metro i baixem a Gran Central Station, és la millor parada quan arribes a Manhattan perquè quan surts fora a l'exterior no et queden dubtes de que definitivament estàs a Nova York. Et veus diminut sota la mirada de grans rascacels que t'envolten... la sensació és magnífica! La gran estació de metro i de trens està sempre vigilada per policies i per militars que, suposem, donen seguretat als propis neoyorkins.
Una vegada fora al carrer fem el 42 St fins arribar a la 5ª Avenida. El riu de gent és estressant que t'espenteja en totes direccions. Fem tota la 5ª Avenida fins el Central Park, bordejat per una vorera plena de carrosses de cavalls. No he estat mai al "Rocío" però imagino que deu ser una cosa així, carrosses faranduleres revestides amb roses i tapissos rojos. Buf!
Com que passem per davant del Rockeffeler Center, i jo vaig dir que sempre que passés pel Rockeffeler me compraria un prétzel, hem baixat a comprar-ne un. Així de passo, el Gorka ja ho veuria i provaria el millor prétzel d'USA. Mmmmm... és lo millor de NY!

També veiem el Times Square, a tope de gent. I és que ja és agost, i encara hi ha més turistes. Fins i tot sentim parlar català. Com que estem per la zona i són les 4h de la tarda decidim fer un geladet a "Stone Cold Ice". És molt divertit com serveixen el gelat dins d'un con de galeta, de repent tots els geladers es posen a cantar i a recitar com algun lema dels seus gelats. És molt graciós! Fa tanta però tanta calor que quan la cullereta de gelat arriba a la boca ja només és líquid.

Ja ben entrada la tarda vam agafar un bus que ens deixa a Union Square, veiem el petit park i continuem la ruta fins a Washigton Sq. Estem reventats però tanmateix ens allarguem amb bus fins a l'East Village i encara els peus ens arrosseguen fins veure un tros de Chinatown. a sigut un dia complet. De ben segur que avui dormim plans!
Per sopar, ja al barri de Brooklyn, ens demanem uns bocates al Subway; Com un Pan's a la americana.
Ah, avui fa un mes que estem a Nova York! El temps ha passat volant.. només mos queda algo més de 15 dies.

Dia 11: PLATJA A CONEY ISLAND. ARRIBA EL 1ER GUEST

Sembla que també fa bon dia... au pos, a la platja! Avui comença la marató d'invitats, amb el Gorka que arribarà a les 7 de la tarda. Tranquil·lament esmorzem i netegem la casa, així fins quan vingui sa mare de Sergi no caldrà tornar-la a tocar. Després preparem la motxil·la, despleguem les bicis i cap a Coney Island.
Baixem del metro una parada abans, d'aquesta manera passegem més ratet i mos podem parar a comprar el dinar a un lloc on fan menjar per emportar de lo més xic. Una vegada a la platja recorrem el "tablao" del passeig marítim; ara amb les bicis és molt més fàcil i divertit! I ja entrem a la platja. Ens posem quasi al davant que hi ha més moviment. Cada vegada ens sorprèn menys que la gent es banyi amb la roba posada! Lo dinar estava boníssim. Al cap d'un rato un núvol ha tapat lo sol i encara s'ha estat millor. És curiós, però és a la platja on sentim parlar més l'espanyol.
A mitja tarda ja hem recollit lo xiringuito i hem marxat a casa per esperar al Gorka. Ha tardat una mica en arribar i és que entre el tràfic i el lío del metros no era per a menos! Després d'ensenyar-li la casa i d'acomodar-se hem pensat anar al Promenade per veure l'Skyline i fer-ne fotos de nit. Hem baixat del metro al Brooklyn Heigh i hem anat caminant pel barri fins trobar amb el lloc que bUscavem: Schnack, un bar on fan les amburgueses més grans i suculentes de Brooklyn. El resturant era molt guapet i només es servien burguers i sandwiches. Mentre esperem el sopar demanem unes onions rings per fer boca.
Després de sopar, que tot estava molt bo, anem passejant fins el Promenade. Però ens equivoquem de camí i tardem més de lo esperat... la llarga passejada va molt bé per posar-mos al dia de les nostres vides, ara feia temps que no mos veiem, i la bona nit acompanya la convera. Ens sentem a un banc de la Promenade per contemplar l'Skyline. Són les dos de la nit i els rascacels del Dowtown encara tenen llum. És impossible que tanta gent encara estigui treballant, deu ser un truc per impresionar als turísties. Ens allarguem fins al Brooklyn Bridge Park, on hi ha una colla de jòvens fent el "botellón"! Quan ja creiem que és hora d'anar a dormir anem en busca d'una parada de metro que ens vagi bé per deixar-nos prop de casa. Cosa que a estes hores de la nit és una mica complicat perquè moltes entrades de metro estan tancades i buscar l'altra entrada és caminar bastant! Total, ha pogut passar perfectament una hora fins que hem trobat la parada oberta de la línia que buscavem, estem deshidratats i acalorats. Fa una calor terrible!! Només baixar ens comprem un botella de ice tea que dura menos que un sospir i esperem amb molta paciència que arribi el metro.
Per demà encara no hem dissenyat cap pla, ja ho pensarem mentre esmorzem un donuts glassejats que comprarem al súper.

Per cert, moltes felicitats a la Sussanna!! És el Sant de la germana del Sergi, la xica sexy de rojo de la boda! Sí, la que ballava tant bé!

Dia 10: LONG BEACH, A LES AFORES DE NY

Marxem a meitat matí per anar a Long Beach, una península llarga i estreta (com diria Fernando de l'Àguila: better) que hi ha ja fora de NY. Es pot arribar amb tren (que val 5 dòl·lars el viatge) o anar en metro però que ens deixa al barri de Rocaway, com que tenim bicis aquest ha sigut el nostre cas. Amb la línia A blava mos planem en 45 minuts a Rokaway, passant per la Baia de Jamaica. Durant el tragecte per la Baia, el metro va per sobre el mar a pocs metres de l'aigua, que sembla una bassa d'oli de color blau amb ànecs, cisnes i casetes unifamiliars que amés de garatge tenen amarradero. Per descomptat, això ja no és Nova York!

Només baixar del metro, un grupet de noies ens pregunten per les bicis... les trobaven estranyes i Sergi los hi ha fet una demostració. Ha plegat la seva bici per la meitat i totes han exclamat un: wowwww!! Ha sigut molt graciós! Amb el somriure als llavis ens hem endinsat a un barri molt selecte, massa potser. Tot de cases amb piscines, urbanitzacions particulars i clubs privats; semblava com si fins i tot passar pels carrers fos invair la seva intimitat. La majoria d'aquestes residències tenen accès a una platja privada.
Passem per un passeig molt llarg, de pedra, pel costat del mar. Però totalment desèrtic. Ni un xiringuito per comprar una bossa de patates, ni un flotador per als crios, ni res. De totes maneres descarreguem per pegar-mos un xapusón a la Baia i tornem a les bicis.
En busca d'un súper per comprar algo per dinar ens peguem una bona passejada. Al final trobem un super i un pizzeria. Comprem dos slice de pizza i una bossa de patates lays, com la campesina però amb gust de julivert! No han triunfat. I al final trobem la Long Beach. Ja es pot dir Long perquè el passeig és super llarg. Aturem el recorregut per dinar i banyar-mos. Llàstima que l'Atlàntic Beach està molt remogut i no mos podem banyar! Fa molta gràcia perquè els socorristes tenen la cadira i el parasol a sobre d'una muntanyeta de sorra.
I en fi, després de disfrutar de la platgeta i del solet que recarga d'energies, tornem a fer tot el camí de tornada, desfent i despedint-mos d'aquest illa que segur no hi tornarem.
Molts de records i una abraçada molt forta a Miguel i Sandra, que mos han dit que segueixen el bloc... i això ens fa estar molt contents i amb ganes de continuar escrivint. Que tingueu un bon estiu!

Dia 9: STATEN ISLAND EN BICICLETA

Pel dia d'avui teníem previst anar a la platja, però tampoc ha fet bon dia. Així que els plans han canviat. Hem sortit tard de casa perquè el Sergi s'ha liat un bon rato amb la bici que no li acaba de funcionar del tot bé. Una vegada arreglada i més nova que abans hem anat fins el Brooklyn Heigh Promenade (on està l'Skyline). Aquí hem obert les bicis per fer part del passeig i ens hem trobat els primers catalans en tot l'estiu, i ens ha sonat estrany. Hem arribat fins el Pont de Brooklyn. Fer el pont en bici no ens ha costat ni cinc minuts, quina diferència a fer-lo caminant!
Sense baixar de la bici ens hem dirigit al sur de Manhattan per agafar el ferry que ens deixarà a Staten Island. L'objectiu és passar l'immens i més llarg pont de Nova YorK: Verrazano Narrows. Com que aquest Pont no es pot fer en bicicleta ni caminant hem d'agafar un bus. L'haguéssem pogut agafar només baixar del ferry, però ens ha semblat més interessant fer tot el recorregut en bici (uns 12 km). El pont del Vezarrano és molt llarg i molt bonic, fa 1.3 km. igual que el Pont de l'Estat...
Quan hem entrat a Brooklyn hem tornat a obrir les bicis i fer el recorregut cap a casa passant per un puesto diferent. La veritat és que amb els dies, el nostre barri es veu millor. Van sortint carrers "chéveres" d'on prenem nota per investigar-ho millor.

Dia 8: BRYANT PARK PASSAT PER AIGUA

Ui.... fa un dia gris i amenaçador. Sense paraigües i sense jaqueta anem a la Columbia University. Com sempre ple de gent. Me trobo a gust perquè per esmorzar m'he près un cafè en llet i un crusant, me recorda a algo. Sergi cada vegada és més neoyorkí i es pren una baggel de truita, formatge i ham amb un suc de taronja. La Universitat és molt gran i xula, però no tant com la de Harvard! Fem fotos a la famosa escalinata i a les Lybraries. Aquí també hi ha estudiant, i com a totes les universitats el bar està ple.
Sergi se'n recorda que prop d'aquí hi ha una botiga de Delicattesses que es diu Zabars. I com no, anem a la seva recerca. Tenen moltes coses guapes i els preus no estan tant malament. Vos podeu creure que lo que més m'apetia (i que vaig comprar) va ser una barra de pa, xoriço i olives. Sergi no entèn com en la quantitat de pans diferents que hi ha a la botiga vagi a comprar una barra de quart típica! I és que no entèn que després d'un mes també m'apeteix, per una vegada, algo que conegue. Vam comprar formatge blau i brie, i pollastre alàs d¡per dinar. La veritat és que era la mitat d'un pollastre alàs a preu d'un de sencer, i era en tomata!! Los americans no saben viure sense posar mescles de sabors a les coses. En un pa en tomata se moririen de la risa!
Per dinar anem al Bryant Park, encar falten dues hores per que obrin el parc i la gent pugui entrar a estirar el pícnic, però així tenim temps de dinar tranquil·lament a unes tauletes. Cap a les 4 Sergi se'n va a un Duane&Reade a revelar unes fotos que volem enviar com de postals. Total, que es van fer les 5 de la tarda i van obrir el parc. Tota la gent entra corrents per agafar un bon puesto, i jo sola corrents amb la motxil·la, la bossa, el bolso i la càmara de fotos en busca d'un trosset de gespa. Una vegada parat el xiringuito me començo a preocuparmper Sergi, fa més de mitja hora que ha marxat. Com que no arribava i sabia que no passava res, me poso a llegir. Al cap d'una horeta arriba Sergi amb un prétzel que em va anar a buscar al Rockefeler Centre, unes begudes i les fotos revelades! Quin home que tinc!!
encar falten hores perquè comenci la peli i Sergi treu el portàtil i jo el llibre. Xategem amb el Francesc, amb la Cinta, amb el Marc i amb el Gorka. I just abans de la peli, comença a girar-se un vent inesperat acompanyat de gotes d'aigua! Comença a ploure i els que no anavem preparats vam haver de desmontar el xiringuito. Corrents cap al metro i a sopar a casa!

Dia 7 d'agost:: Le Tour du Central Park

Us pensaveu que durant les nostres vacances ens estàvem convertint del menú mediterrani al menú americà? Que perdríem la nostra forma física i les nostres esbeltes figures? Pos no, avui comença una nova vida. Avui, gràcies a les nostres noves i flamants Dahon Boardwalk D7 Folding Bikes comencerem a fer Fitness! La idea per avui és conèixer a fons el Central Park, des de l'excel·lent perspectiva que ofereix una bicicleta.

Central Park és el pulmo de New York amb més de 26.000 arbres, té una extensió total de 3,4 Km2 i ocupa un 6% del territori de Manhattan. Està situat al centre de Manhattan, amb 4km de llarg des del carrer 59 fins al 110 (de sur a nord) i els seus 800 metres d'ample de la 5a Avinguda a Central park West (d'est a oest). Aquí et pots perdre pels més de 94Km de camins, creuar alguns dels seus 36 ponts, jugar al bèisbol, volleyball, futbol o el que sigui a alguna de les 21 zones de jocs, o simplement sentar-se a algun dels 9000 bancs que es poden trobar. De fet, si disposes d'uns 7500$, tu pots "adoptar" un banc de Central Park.

La idea d'avui és fer la volta sencera a Central Park, un total de 10Km sense contar totes les parades i desviacions que s'acaben prenent. Cada any es calcula que uns 25 milions de persones visiten el Central Park i els caps de setmana els neoyorquins envaeixen el seu parc. Avui és diumenge i no és pas una excepció. El bon temps, i el fet que els carrers del Central Park es tanquen al tràfic, omple el park de ciclistes, gent que corre, patinadors, turistes, i natros!

Com no podia ser d'una altra manera, el parc té les seves normes! Els americans no saben viure sense normes! Nosaltres com que som una mica més latinos, ens saltem estes normes. Per exemple, un pot pensar, què importa el sentit en que circuli? Doncs sí importa, al Central Park, tothom corria o anava en bicileta en sentit anti-horari. Naltros, pero, ens anava millor l'altre sentit!

Durant el Tour, hem visitat l'Strawberry Fields, dedicat a John Lenon davant del Dakota Building (l'edifici on va viure i morir d'un tret a la porta de casa), The Lake, El Reservoir que té un camí dedicat exclusivament per a córrer de quasi 3km, el Harlemm Meer.

Dia 6: PER FI TENIM DOS BICIS!!

El dia s'ha aixecat solejat. El Sergi ja ha apuntat algunes botigues on podem trobar la Dahon Boardwalk d7, així que comença l'aventura. Totes les tendes anotades estan al west parc, i just a la primera ja la trobem... però era més cara del normal i no acceptaven travels txecs! Ells s'ho perden. A la segona tenda no en tenen cap que sigui folder però parlen castellà i tot i així ens atenen molt bé. L'avi de la botiga ens acompanya fins una tercera i mentrestant anem xarrant de la vida neoyorkina... i com ells, una família de colombians, s'ha hagut d'adaptar a la gran ciutat. Total, ens passem d'una botiga a una altra fins que al final la trobem. Ens vam fer una mica els remolosos per a que no se mos notés l'ansietat i l'emoció que per fi ja havíem trobar la bici que feia setmanes que buscavem.
Més xulos que un ocho, ens muntem los dos a la bici, jo al seient i Sergi de pedalejant. Ha sigut molt còmic. A un dels semàfors un neoyorkí amb la samarreta del Barça ens ha fet una foto, que guardem amb molt bon record.
És l'hora de dinar i ens dirigim cap al Central park. Avui toca la Bebe i la intenció és anar a veure-la. Per sorpresa nostra, hi havia una cua immensa de gent per entrar a un recinte que no semblava gaire gran. Com que natros portem la bici és incòmode d'entrar i decidim dinar fora a la gespa i escoltar el concert des d'allí. Co una princesa, jo preparo la paradeta i em poso a llegir mentre que Sergi va amb la bici en busca d'uns bocates i algo per veure. Hi ha un lloc de bocates que es diu "Subway" (com el metro) on fan uns entrepans molt bons i el pa és lo més semblant al nostre... mencant quan ademés, Sergi arriba amb una bossa de patates!
Després de dinar i de fer la migdiada tornem cap a casa a buscar l'altra bici i anar a passejar. Anem al Prospect Park, és un parc que hi ha prop de casa i és molt gran i també molt chévere! És com el Central Park de Brooklyn. També estava ple de "comunitats", reunions de famílies i colles (negres, hispans...) que treuen la barbacoa, juguen a bèibol o a futbol, fan exercici, etc.
Després de donar unes quantes voltes i recórrer per tots els racons del Parc, ja és hora de tornar. Segurament que algun dia anirem al cine d'aquest parc, perquè aquí també fan cine, teatre i música a l'aire lliure, i gratis!

Dia 4 d'agost: ADÉU BOSTON!

Últim dia a Boston! Ens hem aixecat i ens hem preparat per a deixar l'habitació lliure abans del "checkout" a les 11h. Abans el Sergi s'ha conectat a internet per veure si hi havia alguna novetat. Cap ni una! Com que els preus dels avions van pujant, el Sergi decideix comprar el bitllet d'avió per son pare: 735 $ del 15 al 24 d'agost, 9 dies i vol directe Barcelona-NY! Esperem que ja li sembli bé!

Repetim l'experiencia del dia anterior i tornem a esmorzar unes baggels. Aquest cop són dos Western i la Bego un tè. Durant l'esmorzar decidim que agafarem el T i anirem a visitar el barri de Beacon Hill, per a després tornar caminant cap a l'hostal a recollir les maletes tot i abans dinant a un restaurant italià recomenat per una guia d'internet. El T (subway de Boston) funciona amb unes monedes anomenades "Tokens" a 1,25$ cada moneda. El subway és molt antic i sembla més un tranvia d'aquells antics que circulaven per BCN en temps remots. Baixem a la parada de Park St que ens deixa al mateix Boston Common. Des d'aquí ens dirigim a Beacon Hill, on fent honor al seu nom, hem de pujar per un carrer amb força pendent. Segons la tònica dominant aquí a Boston, Beacon Hill és un altre barri residencial molt "cool" on segurament costa un ull de la cara tenir un piset.

No és ni migdia i ja començem a estar una mica cansats i inclús tenim son! Decidim tornar a repetir l'experiència i anar a la Frog's Pond o bassa de les granotes al parc de Boston Common. El Frog's Pond és una bassa sense profunditat amb una font on els nens de Boston i la Bego se refresquen! Si aquí a Boston també fa calor a l'estiu! Després de remullar-mos los peus, fem la primera, que no última, siestecilla del dia.

Un cop recuperats, i en un atac de locura consumista ens dirigim al Macy's de Boston. Sortosament per a les nostres butxaques les rebaixes d'agost no ens acaben de convèncer. Ja són les 14:30 i començem a tenir gana. Avui volem comprovar si és cert que hi ha un restaurant italià on, segons una guia d'internet, és gairabé impossible acabar-se els plats que et donen. El lloc és diu Vinny's T al 867 de Boylston St i sí podem confirmar que no ens hem pogut acabar un plat de pasta per dos. Em sembla recordar que és el primer cop que el Sergi és incapaç d'acabar-se un plat boníssim de pasta. Bill: 30,35$ Fettucini a la Carbonara i Calamari Friti per a dos.

A punt d'explotar, sortim a passejar pel barri de Fenway, que és on tenim l'hostal. Però com ja us havia avisat, avui estem cansats i com que ens anàvem arrosegant pel carrer, decidim fer una altra siestecita al Fenway Park. Una horeta a la sombreta i decidim caminar una mica més per acabar de fer la digestió. Imposible, 10 minuts més i tornem a estar cansats! Ens sentem a veure com los bostonians juguen a bèisbol. Boston aquest any està en plena locura beisbolística perquè l'equip local, els Red Sox, són els actuals campions del món (sí! només participen equips americans i algun canadenc i ja és un campionat del món! Estos americans.. és creuen lo centre de l'univers).

Després d'intentar explicar sense gaire èxit a la Bego com funciona el bèisbol, passejem pel barri de Brookline, on hi ha els hospitals i els campus de Harvard de medicina. Seguint la tònica a Boston tot molt monumental, arreglat, net i boniquet. Tornem a l'hostal a buscar les maletes no sense abans passar per l'estadi dels Red Sox, al Fenway Park. L'estadi no és gaire gran, i és que la ciutat de Boston és tota ella una ciutat molt recullideta on només hi viuen unes 600.000 persones.

Carregats amb les maletes agafem el metro de Boston per últim cop i ens dirigim a la terminal de busos de South Station, on agafarem el Fung Wha bus que ens portara del Chinatown de Boston, al Chinatown de NY. Algú es pot preguntar, per què no hem escrit res de Chinatown de Boston estos dies? no us ho imagineu? la Bego no ha volgut ni sentir-ne parlar!

Durant l'autobús el Sergi es fa una pregunta... on estava l'estadi de bàsquet dels Boston Celtics? Haurem de tornar un altre cop a Boston per trobar-lo?.

Avui és l'aniversari de la germana de la Bego, Moltes Felicitats Cristina!!! 20 estirades d'orella i una abraçada enorme des de Boston a Vilaplana!

Dia 5 d'agost: DIA INTERNACIONAL SENSE FOTOS

Cansats per la pallisa del viatge de tornada de Boston (a la 1h de la nit, que vam trobar retencions!) ens aixequem tant tard com la llum que entra per les persianes ens permet. Aproximadament les 11:30-12.

Tranquil·lament ens hem posat a arreglar la casa, duchar-nos, fer rentadores i preparar-nos un esmorzar amb fruites diverses, un esmorzar sà, per purgar els nostres pecats culinaris a Boston. També per fi hem aconseguit diners per utilitzar l'SkypeOut, i hem pogut parlar amb la Padrina i la mare de la Bego. La resta de la familia estava de parranda (la Cris!) o pintant la casa (lo sogre). La padrina s'ha emocionat al sentir-nos pel telefon i la mare de la Bego estava molt contenta. L'SkypeOut és la canya i hem parlat una horeta per un euro aproximadament.

Un cop preparats, ens disposem a continuar la nostra creuada en busca d'una bicicleta per la Bego. Ha estat un dels moments més autèntics de les vacances, el viatge que hem fet per Brooklyn tots dos muntats a la mateixa bicicleta i pedalejant per les avenides de Brooklyn. La gent ens saludaba o se'n reien divertits de la fila que fèiem, jo tirant del carro i la bego al darrera amb les cames penjant, a una bicicleta plegable més petita que les bicicletes normals. Llàstima de no haver fet cap video o foto!

Sí! i és que avui, per a descans dels aferrits lectors del blog i amics (que crec que són les mateixes persones), no hi han fotos! En tot el dia no hem agafat la càmara. Maria! Unes quantes fotos menys per veure ;-)

El nostre passejet per Brooklyn en busca d'una bici ha estat bastant poc fructífer. Només a servit per que entresim a 3 supermercats en busca d'efectiu (cash) per pagar els bitllets de metro mensuals. Com que necesitàvem uns 150$ dòl·lars i només teníem travels checks de 100 i uns 25 dòl·lars, a cada súper hem comprat alguna xorradeta i hem pagat amb un travel de 50! Trist, però estes són les tècniques dels turístes agarrats que visiten NY!

Un cop tenim prou cash tornem amb metro. El Sergi ha pogut comprovar que la bici plegable entra bé per les portes del metro, tot i que també a pogut comprovar que la peça de protecció que li falta a la cadena de la bici és un perill per als pantalons! Avui tocarà fer una altra rentadora!

Arribem a les tres a casa i truquem als pares de Sergi. Ha costat una miqueta perquè l'Antònio estava a l'ordinador i per fer que penjes per poder trucar... ha estat un xic complicat! Ja se sap, tecnologia i tercera edad no són compatibles! Hem pogut parlar amb els papes i ja hem començat a fer plans per a quan vinguin.

Després de la xerrada, ja és tardet i tornem a dinar a hores intempestives (les 5!). Avui hem hem fet una ColesLaw (típus l'ensalada del coronel del Kentucky) amb unas panotxes bullides. Un cop hem repostat marxem cap a Manhattan a veure si podem trobar alguna botiga més de bicis i a tornar els Xurro-Walkie-Talkies que vam comprar al Toys 'r' Us. Les bicycles stores estan tancades però el Toys 'R' Us està obert ja que es troba al centre turístic de NY: Times Square. Aquests dies d'agost Times Square està colapsat de turistes, i tots mirem envaladits les llums de neó.

Al Toys 'R' Us només ens permeten cambiar els walkies per un check de regal! Ala! És tota una experiència estar-se una hora i mitja a una botiga amb l'obligació de comprar alguna cosa!

Al sortir del Toys 'R' Us (ho prometo! No m'han pagat cap comissió per parlar tant d'ells), decidim que encara és massa aviat per tornar a casa i pensem que pot estar bé anar als Chelsea Piers. Els Chelsea Piers són uns antics molls del port de NY, reconvertits en centre d'esports i en centre d'oci nocturn. Però com sovint passa a New York, un plà es converteix en un altre en un obrir i tancar d'ulls! Ens passem amb la parada de busos i acabem al West Village!

El West Village, juntament amb el Greenwich Village no és mal lloc per anar a parar a l'hora de sopar. Aquesta zona és posiblement la zona de NY amb més vidilla a aquestes hores i amb una oferta gastronòmica impresionant (bakeries amb pastissets típics americans, pizzeries, delis, Paninis, indios, xinos, japonesos i fins i tot hem vist un etíope d'aquests on es menja amb les mans!). Hem apuntat un parell de llocs replets de gent on podem anar un altre dia: John's Pizzeria al Blecker Street i el Picolo Angolo a Hudson Street, que sembla molt adient per una cita (o com diuen aquí: una date!).

Nosaltres acabem fent un slice de pizza Hawaiana amb massa Siciliana (tipus Pizza Hut) al Abitinos i un Shawarma i un Sish Kabab a una restaurant molt petitet anomenat Mamoun's Falafel al carrer McDougal. Aquest carrer està ple de restaurants per sopar i segons he llegit aquí, hi va viure durant un temps el Bob Dylan.

Com passa sovint, a la Bego no li acaba d'entrar del tot los soparets lleugers que fem i acabo amb ració quasi-doble. Cansadets tornem a casa que demà ens espera el capítol enèssim de la recerca de bicicleta!

Fins i tot algunes pizzeries et permeten fer la teva comanda per Internet.

Dia 3 d'agost: HARVARD & MASSACHUSSETS INSTITUTE OF TECHNOLOGY

De la son acumulada del dia anterior hem dormit fins les 11 del demati "perrejant" una mica per l'habitació i després hem marxat a visitar Boston. Primera parada: Esmorzar! Un Denver baggel pel Sergi i un Western baggel per la Bego juntament amb un café.

Durant l?esmorzar decidim anar a veure els campus universitaris més prestigiosos dels EEUU. Així que hem anat xino xano cap a Cambridge, el barri de les universitats. Hem creuat pel Cambrigde Bridge; pel riu estaven fent vela i piragüisme, i des d?aquest pont es pot veure el skyline de Boston. Un cop creuat el riu enseguida es veu el Campus del MIT (Massachussets Institute of Technology), la universitat tecnològica per excel·lència. Només entrat ja es respira un ambient de resistència, molt frikisme, poques noies i una cosa estranya: si estem a l?agost, que fa tanta gent estudiant? És sospitós, aquesta gent segur que no saben el que són les vacances! L?edifici és realment bonic, uns sostres molt alts, les parets de marmol color beig i els passadissos s?intercalaven amb columnes i espais d?on penjaven llums magestuoses. Es veien estudiants menjant algun tipus de fast food allà on fos de la universitat. Els lavabos molt nets i també de marmol.

Una vegada l?hem comparat amb la UB i amb la UPC hem vist que no hi ha gaires similituds, segur que s?assemblen més a la de Harvard, i hem anat a comprovar-ho. Hem continuat caminant fins arribar al Campus de Harvard, un recinte que guardava una vintena d?edificis rogencs d?obra vista, zones de gespa i una església. El campus típic que surt a les pelis americanes, tancat per fora amb una valla negra i un guarda a cada entrada. Aquests campus tenen policia i correu propi.

Després de l?agradable recorregut per les universitats més nombrades i privades del món hem agafat la línia roja per tornar al centre de Boston. Quina imatge teniu de Boston? Segur que teniu la idea de fred i neu (com de l?Ally McBeal), que es una ciutat gran i atrafegada. Pos no, és una ciutat plana, de 600 mil habitants, molt neta i ben adornada amb flors a les faroles, es crusen dos rius on hi circulen jets de lo més chic, i a l?agost també fa calor.

Al centre hem dinat uns bocates: Sergi s?ha demanat un hot dog i la Bego una italian saussage (típica de Boston), i a més a més el Sergi s?ha demanat un tacos mejicanos que incloia un nestea gran gratis. També hem comprat raïm i maduixes que ens hem menjat al Boston Common, el Parc més gran de la ciutat. Després de dinar hem passejat pel parc i hem donat de menjar als esquirols, el raïm l?han trobat molt dolç i refrescant. Sergi s?anava col·locant el raïm a la mà, al canell, a l?espatlla... tenim vídeos molt divertits; ha hagut un moment que ha reunit esquirols i coloms tots pendents d?un gra de raïm.

Un cop fet el parc i vist el Llac dels Cisnes hem anat al Port Marítim, que hem comprovat que la gent de Boston té molta pasta. Ja eren les 8 de la tarda i pensem anar a comprar un pizza per sopar a l?habitació. Una web d?internet ens recomanava la Regina?s Pizzeria i hem anat allí. El restuarant era molt bonic però natros hem preferits que fos per a take away, ens hem esperat un moment que ens fessin la Malanzine (de formatge, aubergínia, ceba i tires d?oregan) i hem anat a agafar el metro cap a l?hostal. Ara estem a lounge room de l?hostal, on hi ha la tele, internet i un billar. Som quatre gats i l?aire acondicionat mos està matant! Demà serà l?últim dia de Boston, agafem el fungabus cap a New York a les 9 de la nit i arribarem cap a les 2 de la matinada a casa, així que demà haurem d?exprimir al màxim la nostra visita a Boston.

Dia 2 Agost: Boston. de Chinatown a Chinatown

Ens aixecat extraordinariament aviat (a les 5!) i arrosegant-nos de la son ens hem preparat per marxar a passar dos nits a Boston, Massasuchets. En un hora ens hem arreglat, i hem marxat a agafar el metro. Com no podia ser d'un altre manera, a la maravellosa parada de Fulton-Nassau el canvi de metro ha esta nefast! No trobabem on agafar la J i a sobre un neoyorqui una mica cabronet o sordo ens ha tornat a enviat en la direcció incorrecta. Rapidament hem ajustat l'estrategia hi hem agafat un altre linea... sort que hem sortit amb temps pq el final me hagut de correr per agafar el bus! Començem bé el dia! Carregats (vull dir carregat) amb les moxiles hem corregut, una mica d'exercici matuti i ja estem suats com uns tocins.

Com que ahir la Bego no es trobava gaire bé, ja patiem que el viatge no fos un desastre amb la marejona. Però era força comoda i amb una paradeta a un McDonalds en quatre horetes hem arribat a Boston. M'ha sorpres lo ràpid que s'entra a Boston. Una autopista et porta fins a la mateixa parada d'autobusos. Com a últim comentari de l'autobus, la forma de conduir del chino. A trompicones! anava fent acelerons tot el cami!

Un cop a Boston decidim caminar fins a l'hostel. Pél que hem vist al mapa, no és una ciutat gaire gran. I aixi és, en una mitja horeta hem arribat tot i que una micas destrossats pel pes de les moxiles. L' hostel és del Hostelling International, un grup internacional d'hostels per a joves als quals ja hi hem anat algún altre cop (a Amsterdam, Niça i Nimes). Este concretament és un hostel d'estiu al costat de la Universitat de Boston, el que ens fa pensar que no sigui una residencia d'estudiants a l'hivern.

A l'hostal, nos donan les claus, ens expliquen com funciona tot i despres de confirmar que no tenen descomptes per anar a veure el Red Soxs (es veu que fa temps que esta tot venut ja que l'any passat es van proclamar campeons!) anem a l'habitació. No es ta mal però te els llits separats i es tan blanca i austera que sembla una habitació d'hospital.

Despres de la habitual presa de posesió de l'habitació per part de la Bego, marxem a buscar un lloc per dinar. Però com que som una mica indecisos nomes tardem unas 2-3 horas en trobar un lloc. Sí! agafem el metro, ens perdem pels carrers serpentejosos del Downtown, comprem unes sabates a ALDO de rebaixes i finalment acabem dinant a les 5:30 a Boston Beer Works al barri de North End. És el nostre primer dinar a un bar de menjar típic america, amb teles retransmitin Sports i tot en conjunt molt yanqui. Ens demanem un Cambridge Hamburger amb bacó i una ensalada Country Chicken no se que més! Uns pedazo de plats... quin fart de mastegar carn amb l'hamburgesa. Com és habitual me farto menjant ja que la bego no pot acabar-se la seva part. Jo com un campió no deixo res.

Despres de la comilona. decidim anular la idea que teniem d'anar a buscar una pizza al famòs Regina de Boston. Demà potser.

Amb els estomacs plens decidim anar a Charlestown creuant el Charlestown Bridge (lògica americana!). Charlestown és un barrí ricachonet més de Boston mab la particularitat de que té uns molls on pots visitar el USS Constitution i el destructor de la WII USS Cassin Young. Aquest dos vaixells formen part del museu USS Constitution Museum. El "Old Ironsides", sobrenom del constitution pels seus costats replets de canons, és el vaixell més antic que encara flota de l'armada dels USA. Típicament americà aprofitar qualsevol oportunitat per fardar de la seva supremacia militar.

El passeig per CharlesTown forma part del Freedom Trail, cami que ens porta pels llocs on es va dur a terme la revolució que a base d'hosties (com si no!) va independitzar boston dels anglesos.

Ja fa una estona que la Bego esta cansada i ara li ha agafat torticulis al coll. Esgotats doncs. marxem cap a l'hostal. Agafem la linea verde de metro a North Station que ens porta a Kenmore la parada més propera a l'hostal. A Boston en Subway és diu el T i és més petit que a Barcelona i tot! Son quatre lineas de colors, la vermella, la tronja, la balva i la verda i funciona amb Tokens, es a dir unes monedetes que fiques a les maquines i te permeten entrar. Més que un metro, el subway és una especie de tren o tramvia soterrani, molt cuco i antic.

Al arribar a casa la Bego s'estira per a descansar i recuperar-se de les seves múltiples pupes i jo m'estic una estona a Internet, fent les fotos i aquesta bitacora. Demà més Boston!

Dia 1: AL LLIT

Me tinc que posar bona aviat perquè demà anem a Boston i no vull quedar-me a l'alberg. Així que me queden 20 hores per curar-me.
M'he aixecat pel dematí realment malament, costipada, sense veu, i amb febra. Sergi no vol anar al metge i fa tot lo possible per avitar-ho. De bon dematí me prepara un té de llimona, perquè ha vist per internet que la llimona desinfecta. Després me porta unes torrades amb all, perquè també ha vist per internet que l'all desinfecta la gola. A mig matí me porta un suc de taronja, perquè claro, també desinfecta i són vitamines... tot i que no estava per riure ho vaig trobar molt graciós i per dins me tronxava! La febra no me baixava i Sergi ha anat a un farmàcia a buscar algun medicament, anava amb la bici així que no ha tardat gaire rato.
El matí, i el dia en general, ha sigut avorridet i monòton. Jo no m'he aixecat del llit i Sergi ha aprofitat per reparar la cadena de la bici. Resulta que és una d6, i està una mica tocadeta. Sort que per la tarda ha anat adonar una volteta pel barri i així s'ha distret.
Amb els medicament que m'estic prenent demà estaré com nova.